Bep Camps i José Pons actuen a l’Auditori de Ferreries, divendres dia 23, i al Pati de Sa Lluna, a Alaior, diumenge 25

0

Bep Camps, ex del Duo Calypso, i José Pons, ex del grup Samurada, es retroben a l’Auditori de Ferreries i al Pati de Sa Lluna, al Convent de Sant Diego, a Alaior, els dies 23 i 25 d’aquest mes, respectivament, per oferir una pinzellada del seu llarg camí i evolució musical.

«Deixa» és el nou títol de José Pons, amb quatre temes, que surt amb arranjaments de Guiem Soldevila, percussió de Moisès Pelegrí, masterització de Toni Pastor, fotografia de portada de Damià Coll i la col·laboració de Bep Camps, amb qui s’ha retrobat els darrers anys.

Bep Camps ja n’ha fet tres de discs en solitari, el darrer dels quals és «70 primaveres i un estiu». Però aprofita l’ocasió per fer aquí «Un passeig per la vida», amb cançons que estan, diu, molt en sintonia amb els temes més personals, més íntims, més melancòlics, fins i tot, del «Deixa» de José Pons.

La relació dels dos músics menorquins s’inicia a finals dels 60 i als 70, on intervenien per separat en grups de rock locals del moment. José Pons, de Ciutadella, ho feia amb Samurada, i Bep Camps, des de Ferreries, amb els Cousins grup, en plena època hippie. Rock & Roll pur, en una època de rebel·lia, que passà per un recorregut musical en diferents grups o bandes. En el cas de Bep Camps, desemboca en una llarga època al Duo Calypso, amb el seu germà Joan; mentre que José Pons ho fa a França, on es traslladà molt prest, i en grups com Incahuasi. Fins arribar a la música més intimista, com a solistes o cantautors. Aquí és on es troben ara tots dos, i on es retroben. La forma és aquest concert on faran el seu repertori nou, de cançons personals, que surten de l’experiència vital i que canten des del cor. Si bé el concert tindrà també una part dedicada a l’estil de l’època anterior, amb temes propis de rock i amb la col·laboració dels músics de Hot Brou. A més de Bep Camps, aquest grup està format per Richard Patterson i Toni Carreras.

A José Pons i Bep Camps els uneix l’evolució però també la gènesi musical. O la manera de viure i entendre la música, que forma part de la seva història des de petits, en les arrels familiars i de la música més tradicional menorquina. José Pons, venint del camp, té una cançó dedicada a la seva mare; mentre que Bep Camps canta al seu pare, músic i sonador d’acordió. La frase impresa a l’àlbum nou de José Pons que diu «la música em dona tant, que si no la tingués em podria morir» la podria escriure perfectament Bep Camps, perquè està implícita en la seva biografia. Com el primer, des de les seves 70 primaveres, en al·lusió al seu darrer disc, la integra de manera feliç en la seva jubilació.

Abans de dissenyar aquest projecte, que als dos els fa moltíssima il·lusió, manifesten, i que ha requerit preparatius des de la distància, donat que Pons viu encara a l’estranger, ja havien fet una col·laboració junts creant un videoclip, fa nou anys, que es deia «Es turista».

Als concerts de dia 23 i dia 25, a Ferreries i a Alaior, hi haurà també la sorpresa de veure’ls interpretar junts algun tema dels solitaris, com el «Mariner», de Bep Camps. Dues vides, dos noms de la música menorquina. El mateix nom, de fet, si bé un és ‘Cossé’, que és la forma ciutadellenca i simpàtica que té d’anomenar-se, i l’altre és Bep, conegut també com a músic al seu poble de tota la vida.