L’Ajuntament considera que el conjunt de la seva obra, caracteritzada per una qualitat i una personalitat ben definida, la fan mereixedora del títol de Filla Il·lustre. El proper dia 22 d’octubre s'organitzarà un acte institucional que està previst que compti amb la presència d’alguns dels seus familiars.
«Una gran dona, intel·ligent, treballadora i humil»
La regidora d’Igualtat i Participació Ciutadana, Catalina Ferrer, posa en valor el reconeixement que suposa per a aquesta figura: «Margarida Orfila i Tudurí va tenir una trajectòria musical d’èxit, en un moment en què poques dones es podien dedicar a altres aspectes que no fossin la seva família. La ciutat de Maó ret homenatge a aquesta gran dona, intel·ligent, treballadora i humil».
Margarida Orfila va néixer a Maó el 10 de setembre de 1889. Tal com relata el treball d’Isabel Fèlix Riera, L’obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí, amb només sis anys es va presentar com a pianista al Circo Colón, de Maó, on va rebre un èxit rotund.
Orfila, que va haver de traslladar-se, juntament amb la seva família, a Barcelona, va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona –d’on sortien els músics més rellevants d’aquell moment–, una etapa que li va aportar diferents premis i distincions. Precisament en aquesta mateixa Escola van transcorre els cinquanta anys que es va estendre la seva trajectòria professional, com a professora de Solfeig i Teoria.
Pel que fa a la seva feina com a compositora, va deixar treballs d’harmonització, com La metzinera descarada (1808) o Tres melodies per a cant i piano: Non-non, Cançó d’abril i Pasqua Florida (sobre l’any 1909). La integral d'obres per a piano de Margarida Orfila ha estat publicada recentment per la pianista Isabel Fèlix en un disc.
La maonesa va adquirir àmplia preparació musical, cosa que, combinada amb el seu talent i precocitat, no eren habituals en les dones de l’època, i el 1909 es va convertir en la primera dona en acabar els estudis superiors de Contrapunt i Fuga a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, circumstància que la va situar en el camí de la composició.
En la seva intensa etapa com a pianista, va tenir l’oportunitat d’interpretar la seva obra a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, entitat musical de referència a l’illa, en aquella època, on van tenir lloc alguns dels seus concerts.
Mare de família sense oblidar la vocació musical
Havent obtingut anteriorment diferents premis en concursos i distincions diverses, Margarida Orfila es va casar, l’any 1913, amb Frederic Alfonso i Ferrer, d’origen valencià, compositor i professor de Solfeig i Teoria a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Els seus descendents també van tenir inquietuds artístiques.
Passada la Guerra Civil i soferta la mort del seu marit, la pista musical de Margarida Orfila reapareix a Menorca l’any 1952, quan ja tenia 62 anys; aquí va interpretar la seva obra Scherzo.
Va morir el 1970, amb 80 anys. Poc després, el Grup Filharmònic de l’Ateneu de Maó li va retre un homenatge pòstum, en forma de concert, durant el qual va interpretar dues de les seves obres.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.