Margarida Orfila, de compositora oblidada a Filla Il·lustre
La maonesa, que dissabte rebrà el màxim reconeixement de l'Ajuntament de Maó, destaca per la qualitat de les seves composicions musicals que ara surten a la llum
Margarida Orfila Tudurí, pianista, compositora i pedagoga menorquina.
El fet de néixer en el Maó del segle XIX, en una ciutat caracteritzada pel seu dinamisme cultural i musical, i que el seu pare -impressor i enquadernador- fos soci del Casino Consey, són factors que poden explicar que Margarida Orfila Tudurí (Maó, 1889-Barcelona, 1970) s’iniciés en els estudis musicals, aconseguint fornir una fructífera trajectòria com a compositora, pianista i professora.
La delicada situació econòmica de l’Illa durant la darrera dècada del segle XIX va provocar l’emigració de moltes famílies menorquines, entre elles la família Orfila-Tudurí que es va instal·lar a Barcelona, ciutat en què Margarida va començar els estudis musicals de la mà del prestigiós pianista i compositor Joaquim Nin Castellanos. El seu aprenentatge va ser ben meritori des del principi: el 22 d’agost de 1896, amb només 6 anys, va fer la seva primera actuació com a pianista i en una de les visites de la família a l’Illa va interpretar un vals al Circo Colón, de Maó.
Magarida Orfila Tudurí es va casar el 1913 amb el també professor i compositor Frederic Alfonso i Ferrer, amb qui va tenir cinc fills.
A l’edat de 9 anys, va ingressar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar Solfeig i Teoria, a més de rebre classes de Piano, Harmonia i Composició, i Contrapunt i Fuga, aconseguint diferents premis i distincions com a alumna avantatjada que va ser de l’Escola. Amb 17 anys va ser nomenada professora auxiliar de Solfeig i Teoria, i el 1909 es va convertir en la primera dona en acabar els estudis superiors de Contrapunt i Fuga a la referida Escola, amb la qualificació d’excel·lent. Es va casar el 1913, als 23 anys, amb Frederic Alfonso i Ferrer, també professor de l’Escola i compositor.
Durant més de cinquanta anys, Margarida va ser professora a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, professió que va exercir fins a la seva jubilació amb vertadera dedicació i passió. El seu vessant com a pianista va destacar sobretot durant la seva època d’estudiant amb nombrosos concerts, en què va interpretar peces de compositors de la talla de Bach, Beethoven, Chopin, Albéniz i Debussy. Una brillant carrera musical a l’empara de l’Orfeó Català.
La seva faceta com a compositora es divideix en dues parts, segons subratlla la pianista Isabel Félix que ha fet el seu doctorat en la Història de l’Art i Musicologia sobre la professora i compositora maonesa. La primera abasta a partir de 1912, quan va obtenir tres premis de quatre possibles en la secció de Música Instrumental del Concurs Festa de Joventut, organitzat pr la revista «Il·lustració Catalana», en què va interpretar al piano les seves pròpies obres. La segona època comença devers el 1928, després d’haver criat els seus cinc fills, i un any després l’editorial de música Unión Musical Española va publicar el seu «Scherzo Op. 22» i posteriorment «Petites semblances Op. 24».
El 1930, compon «Quatre estudis» que coincideix en la seva època de plena maduresa artística i que, segons Isabel Fèlix, és la darrera composició que Margarida va escriure per a piano. També va compondre un gran nombre de peces corals, com «Cançó de Nadal», «Enlaire els cors!» i «Formosa nit», a més de cançons, obres de cambra, obres per a corda i piano, una sardana, un concert per a piano i orquestra, entre altres.
El 1957, coincidint amb els seus 50 anys de professora al conservatori, companys de feina, deixebles, autoritats i amics li van retre un homenatge a Barcelona. Als 66 anys va compondre la seva darrera obra «El rossinyol». Va morir el 29 d’abril de 1970, a l’edat de 80 anys.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.