El món de la música plora la mort de Ramon Coll, un maonès que va fer història

El seu virtuosisme el va dur a col·laborar amb les orquestres més prestigioses, i és destacat com a pedagog per com va saber transmetre la cultura pianística dels grans mestres europeus, compaginant la seva faceta de concertista amb la de docent.

Ramon Coll Huguet es va acomiadar dels escenaris amb una última actuació al Conservatori Superior Municipal de Barcelona el 25 d’octubre de 2013, decisió presa per un problema ocular que més endavant el faria perdre la vista; poc abans d’una de les últimes actuacions del pianista a Menorca. En aquell recital al Teatre Principal, de caràcter benèfic, agraïa el reconeixement de la Medalla d’Or de la ciutat de Maó, que rebia amb una «immensa alegria», i declarava públicament com per aquell motiu de salut es veia obligat a renunciar a les actuacions en públic, acomiadant-se «dels menorquins i de la terra de Menorca, que tant estim». La darrera actuació a Menorca fou el 2018, en un concert de caràcter més íntim a una de les cites estivals de Villa Jardín, a Sant Lluís.

Aquest passat estiu, abans que li diagnostiquessin la greu malaltia que ha posat fi a la seva vida, va participar en la sèrie «Menorquins», d’Ib3, a càrrec del documentalista Cristian Pons Coll; una peça encara inèdita que fa un repàs a la seva extensa biografia.

Noticias relacionadas

Mor el cèlebre pianista menorquí Ramon Coll Huguet

Va néixer a una família de músics, el seu pare era violinista de l’Orquestra Simfònica de Maó. Ell, amb onze anys, ja celebrava el seu primer concert amb orquestra; el Concert núm. 1 de Beethoven. Amb 14 anys va acabar els seus estudis al Conservatori de Palma, on va obtenir el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. Amb 18, va rebre el segon premi al Concurs Internacional de Piano Fréderic Chopin de Valldemossa, el premi extraordinari Magda Tagliaferro i el premi de l’Institut Francès de Barcelona.

El 1960 ingressà al Conservatori Nacional Superior de Música de París, on fou guardonat amb el primer premi (1964). Va ser deixeble, entre altres figures de renom musical, de J. Mas Porcel, J. Morpain, V. Perlemuter, L. Gousseau i S. Richter.

Per altra banda, la tasca pedagògica la va desenvolupar a les càtedres de piano del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (el 1968 i, de nou, el 1998), del Conservatori Superior de Música de Sevilla (1973) i del Conservatori Superior de Música del Liceu (1987), o com a cap del departament de piano del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (2000). Des de 1985 era acadèmic numerari de la Real Academia de Bellas Artes Santa Isabel de Hungría, a Sevilla, on va ingressar fent una extraordinària semblança del compositor Chopin.

Va fer concerts per tota Espanya, Europa i Amèrica, i va enregistrar múltiples discos. L’any 1989 creà un grup de cambra amb els músics Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel).

Ramon Coll Huget moria dilluns a la que era la seva residència des de finals dels 80, a la falda del Montseny, acompanyat dels éssers estimats i amb la Simfonia 5 de Mahler i la 2 de Rachmaninov de fons. Deixa un rastre immens en la música clàssica, com a concertista i mentor musical de grans professionals. Tot i haver perdut la vista, mai no va deixar de tocar al seu estudi. Van ser nombroses les mostres de condol.

Kiev Portella | PIANISTA I PROFESSOR

«Un instrumentista que ha fet història»

Kiev Portella, deixeble de Coll Huguet, el considera no només el seu mentor musical des dels seus inicis, i qui més li ha influït, amb el seu caràcter musical, sinó «un altre pare». Hi va estar vinculat tota la vida, en la música i en l’amistat, i el va acompanyar fins als darrers moments. Ahir manifestava la gran pèrdua que significa la seva mort, destacant la seva solemnitat i profunditat, i al mateix temps, «la humilitat d’un músic que ha fet història», en les seves paraules.

Salvador Brotons | COMPOSITOR I DIRECTOR

«Molt humà i entusiasta»

Amb Salvador Brotons, Ramon Coll hi havia treballat en múltiples ocasions i concerts. El recorda com una persona excepcional i gran estudiós dels compositors; «entusiasta de la música i del gran repertori». «A part de ser un pianista excepcional, va ser un gran pedagog, que vetllava pels seus alumnes i per solucionar els seus problemes tècnics». Una persona d’una immensa humanitat, reitera.

Júlia Pascual | PRESIDENTA JJMM DE MAÓ

«Pioner a Menorca en la projecció internacional»

«És una pèrdua molt important dins el món de la música». El destaca com a exemple de menorquí virtuós, i de com Menorca ha estat i continua sent una fàbrica de música. «Ell va ser un dels pioners en sortir de l’Illa i d’aquesta projecció». Ha fet molt pel món de la música de Menorca, afegeix, destacant els seus grans reconeixements.

Marlen Coll | EXDIRECTORA DEL CONSERVATORI DE MENORCA

«La seva manera de sonar era única»

Compartia amb Ramon Coll els vincles familiar i musicals d’aquestes arrels, com a cosina segona. Recorda com es van formar junts, les classes amb mestre Tudurí, i els exàmens de ben joves en desplaçaments al Conservatori de Palma. I com sempre va destacar, des de petit. El té com una persona fantàstica humanament, senzilla i propera. I explica com tot el que estava vinculat amb Menorca li encantava. El destaca com a virtuós per la manera de sonar, «amb uns colors que el feien únic», i per com emocionava. Com va dir d’ell Joan Manuel Serrat: «era un home bo que feia bona música».

Jordi Camell | PIANISTA I PROFESSOR DE L’ESMUC

«Referent també pel seu concepte de la pedagogia»

L’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) és un dels centres on Ramon Coll va exercir com a docent de piano. Jordi Camell va ser un dels seus companys, i anteriorment, alumne. El té com a referent. Es refereix també a la seva generositat amb els alumnes, amb el seu gran concepte de la pedagogia. El recorda per com «sabia transmetre la seva manera de sonar cristal·lina i ressonant al piano i la seva inquietud pel pedal».

Antònia Mus | PROFESSORA DE MÚSICA

«Una persona humil, tot i la seva immensa carrera»

Des de l’amistat i un vincle musical molt llarg que els unia, fa referència a la discreció i humilitat que el caracteritzava, «tot i ser un gran músic». I una gran persona, tal com en parla. Rememora la seva època d’estudiant i la seva immensa carrera».