L'historiador Marc Palliser, un moment de la seva conferència a l'Ajuntament des Castell | Katerina Pu

TW
1

L’historiador Marc Pallicer va explicar aquest dissabte la història dels corsaris haguts as Castell, referint-se de forma resumida al seu paper durant la Guerra de la Independència dels Estats Units entre 1775-1783, en el marc de l’acte institucional celebrat a l’Ajuntament des Castell amb motiu de l’aniversari de la fundació del poble.

Marc Pallicer va tractar sobre una quinzena de corsaris castellans, d’un total de 65 corsaris menorquins, el que representava una proporció bastant elevada comparant es Castell amb Maó o Ciutadella. El corsari castellà més destacable va ser sobretot Ricard Rols Fàbregues, a més d’Antoni Victori, els germans Jaume i Pasqual Scarnichia, Antoni Espineta, i altres amb un paper més secundari com Joan Netto i Francesc Netto.

El corsari Ricard Rols Fàbregues va néixer a sa Raval de Sant Felip el 1749 i va tenir dos germans. Era net de Michael Rols, un soldat britànic, de Londres, que l’any 1708 va arribar a Menorca, durant l’evacuació de les tropes britàniques de la península. Michael Rols es va casar amb una catalana, Rosa Alberga, filla d’un dels jornalers que construïen la fortalesa de Sant Felip. Aquesta parella va tenir tres fills, Josep, Joan i Miquel, aquest darrer va ser son pare de Ricard Rols, que Marc Pallicer considera com el millor corsari des Castell.

Rols va lluitar amb el seu vaixell «General Drapper» contra el millor corsari espanyol, Martín Badia, que navegava amb la balandra «Vila de Reus» que en el seu temps era invencible i va capturar tres corsaris menorquins, entre ells el «Sant Antoni de Padua». Precisament, Rols va ser l’únic que li va plantar cara.

L’enfrontament entre els dos corsaris va tenir lloc el 1780 davant les costes catalanes, concretament el cap d’Oropesa, i es va prolongar durant més de nou hores. «Es van trobar per casualitat, el menorquí des Castell Ricard Rols encalçava a un grup de vaixells catalans, se li va creuar Martí Badia i tots dos van aixecar la bandera de guerra. Va ser un combat espectacular, de fet les dues embarcacions van quedar sense pals ni veles, es van destrossar mútuament. Va ser una batalla a mort, però cap dels dos va arribar a poder abordar a l’altre», assegura Pallicer.

El corsari menorquí comptava amb una tripulació de 124 homes i 20 canons, mentre que el català devia tenir una tripulació similar i duia 18 canons, «eren dos vaixells poderosos, cada canó era manejat per tres o quatre homes. De fet, Martín Badia ja havia capturat tres corsaris menorquins i posteriorment en va capturar més», assenyala.

Marc Pallicer ha reconstruït el combat entre els dos corsaris a partir de la documentació que ha pogut consultar sobre els fets en arxius i premsa. Així, la versió de Martín Badia ha sortit de «La Gaceta de Madrid», la d’en Rols del «Diari de Mahó», del capità Roca, a més d’una altra font neutral. «Un mercant danès va entrar al port de Barcelona, després d’haver estat capturat per un corsari menorquí, i explicava que quan era al port de Maó va veure arribar el ‘General Drapper’ d’en Ricard Rols després de la batalla amb Martín Badia, el barco estava fet malbé, molt destrossat», afirma.

Ricard Rols va tenir dos bergantins, que van ser les dues naus més grans de la seva època, amb les quals va protagonitzar quatre expedicions, dues amb    «La Bermude» i altres dues amb «General Drapper».