L’arribada a Menorca de l’armada turca al capdavant de l’almirall Piali Paixà l’estiu de 1558, amb el posterior saqueig de Ciutadella, va fer tremolar la monarquia hispànica del rei Felip II de Castella i I d’Aragó. Un d’aquests documents històrics que reflecteixen la preocupació de la institució monàrquica, amb l’avís de reforçar les defenses costaneres de la península, du la signatura de la princesa Joana d’Àustria i es troba en una casa de subhastes de Madrid.
El despatx de la princesa Joana d’Àustria data del 22 de juliol de 1558, quan el seu germà, el rei Felip II es trobava a Flandes, i està adreçat a Bernardino Carrillo de Cárdenas, que era de Conca i tenia els senyorius de Beteta i Torralba, també ubicats a Conca, ciutat de l’actual comunitat autònoma de Castella-la Manxa. En el despatx, la princesa li ordena que tengui preparats i en peu de guerra els homes d’armes dels seus dominis perquè estiguin a punt per anar allà on se li ordenarà, com ja ho va fer en una ocasió anterior, l’any 1542, quan el rei de França envaí el Rosselló. «Aquest despatx de la princesa Joana és un dels molts que es van enviar avisant de l’arribada de l’armada turca a Menorca. El va signar ella com a regent dels regnes d’Espanya en nom del monarca Felip II. No ofereix més informació addicional que confirmar el que ja sabíem per altres fonts: que la presència de l’armada otomana a Menorca va posar en alarma tot el Mediterrani espanyol i fins i tot va mobilitzar els recursos militars de l’interior per si calia reforçar la costa. En aquest cas, l’avís va arribar fins a Conca», assenyala l’historiador Miquel À. Casasnovas.
La princesa Joana d’Àustria, germana del rei Felip II.
La princesa regent Joana d’Àustria es fa ressò de l’avís rebut per part del virrei de Mallorca que el 4 de juliol de l’arribada a Menorca d’una poderosa armada otomana, formada per 130 embarcacions. «Hi havia el temor que després de Menorca l’armada turca atacàs altres punts de la costa d’Espanya. Es va activar l’alarma i es van mobilitzar forces de l’interior per reforçar les defenses costaneres. Per exemple, coneixem el cas dels homes que va enviar el regne d’Aragó a Barcelona per reforçar la ciutat», assegura Casasnovas.
Demostració de força
L’almirall Piali va aconseguir amb la seva expedició fer una demostració de força a la Mediterrània occidental i atemorir els estats vassalls o aliats de Felip II, segons afirma Miquel À. Casasnovas que, juntament amb l’historiador Florenci Sastre, és autor del llibre «De Menorca a Istanbul. El saqueig turc de Ciutadella de 1558», publicat el 2010. «Aquell juliol de fa 465 anys eren molts els que creien que els otomans no es limitarien al saqueig de Ciutadella, sinó que tornarien a colpejar, ara amb el concurs de l’armada francesa», subratlla.
Joana d'Austria va néixer el dia de Sant Joan de l'any 1535. L'any de la Desgràcia en tenia només vint-i-tres i sembla que comandava molt. Podia una germana del rei Felip II comandar tant a al seva edat?. I diu que el virrei de Mallorca la va saber dia 4 de juliol que els otomans havien arribat a Menorca. Però el rei de Mallorca no va fer res, només va avisar. I després la història va inventar que els culpables de la desfeta van ser uns altres.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Molt interesant aquest article Et felicit Toni Segui.
Joana d'Austria va néixer el dia de Sant Joan de l'any 1535. L'any de la Desgràcia en tenia només vint-i-tres i sembla que comandava molt. Podia una germana del rei Felip II comandar tant a al seva edat?. I diu que el virrei de Mallorca la va saber dia 4 de juliol que els otomans havien arribat a Menorca. Però el rei de Mallorca no va fer res, només va avisar. I després la història va inventar que els culpables de la desfeta van ser uns altres.