La poesia oral, un art universal per omplir el cor

El Departament de Cultura del Consell, en col·laboració amb l’Associació Soca de Mots, va organitzar aquest espectacle, sense precedents. I que surt en conjunció amb l’entitat mallorquina Glosadors de Mallorca, on actuen avui, a l’Auditori de Palma, els artistes cubans.

El repentisme, referent mundial en improvisació, consisteix a fer versos en dècimes, deu versos amb quatre rimes diferents, i normalment, amb acompanyament musical. En els seus inicis, se solia dur a terme en ambients festius i preferentment rurals, amb música i instruments sortits del camp. Però actualment aconsegueixen omplir grans espais en una eclosió de performances en mans de les noves generacions de repentistes. Grans exponents són figures com la mateixa Juana Tomasa Quiala Rojas, que es podria dir que dur la poesia a la sang; improvisadora i també escriptora de versos amb mètrica d’art major.

Contenta per aquest intercanvi, ‘Tomasita’, com se la coneix, expressava a Menorca que l’art de la improvisació no entén de distàncies (entre països), ni de diferents llengües. Uneix, d’una forma màgica, va dir, el mateix sentiment. L’intercanvi amb la glosa menorquina a l’Orfeó Maonès va servir per unir cultures, com ella mateixa va expressar, quan deia que per a tot el món existeixen glosadors, improvisadors, repentistes... Que no importa la denominació. «Todos somos médicos del alma y poetas de corazón», va manifestar la gran repentista cubana, qui amb el seu magnetisme impregnava tot l’escenari i fascinava amb les seves construccions mètriques.

Luis Paz ‘Papillo’ demostrava també de forma esplèndida el seu art i es mostrava igualment content d’estar en aquest bressol de la glosa menorquina, amb grans poetes aquí de les paraules. Ho deia expressant la satisfacció per aquesta oportunitat d’aprendre de forma mútua. Fernando Murga ‘Murguita’, va harmonitzar amb el seu instrument, el llaüt, també universal i ancestral, les lletres sortides de forma improvisada. Grans temàtiques i de gran profunditat, jugant, de vegades, amb els conceptes de llum i foscor, i en al·lusió explícita a la ceguera que pateix Tomasa Quiala.
A la darrera part de l’espectacle, glosadors i repentistes, en les dues llengües, van fer versos junts, per a la pell de gallina, conta Joan Moll, qui considera un regal de vida aquesta ocasió. Va ser una nit màgica a l’Orfeó: «Fa quinze anys que glos, i un vespre com aquest no l’havia vist mai». El públic va estar entregadíssim, i al final, tothom es pot dir que va sortir enriquit.