Jordi Odrí, el poeta autor del «Llibre que no escric»

Jordi Odrí va presentar el llibre a la sala d’actes del museu, acompanyat per l’editor de Neopàtria, Antoni M. Bonet. També va intervenir l’actriu Matilde Muñiz, amb intervencions espontànies durant l’acte. | Benet Guàrdia

Isaac Pons de Rosa18/04/23 4:00

Afirma Jordi Odrí que «El llibre que no escric» es diu així perquè, allò que conté, no ho va concebre com a llibre, sinó, simplement, com a textos solts, fruit de les inspiracions matineres, quan tot just comença a sortir el sol. És llavors quan deixa anar les lletres sobre el paper, sigui fruit del somni o del pensament més conscient, i que després, sense cercar-ho, s’han convertit en llibre.

«El llibre que no escric» és un recull de poemes i textos o contes poetitzats. O «com ha dit na Margarita Ballester, poesia en prosa», diu l’autor, qui va rebre la petició de l’editorial Neopàtria d’enviar tot allò que tingués. Així, aquest treball neix a partir de «més de cent poemes, dels darrers anys, d’abans de la pandèmia i de després», que l’editor s’ha encarregat d’unir per donar-li un sentit.

Del dolor a la innocència

«Parlo de la tendresa, del dolor, la ràbia, la delicadesa, la natura, l’amor, el desencís, de la crueltat i la innocència i de la pluja que colpeja la finestra, del foc i el gel dels dies i les nits». En realitat, tot un món d’emocions, en «quadres a mig fer, pinzellades, suggestions», o «petites píndoles», on «convido el lector que ho vulgui, a entrar dins el llibre i completar-lo entre tots». Perquè hi ha textos breus, que es presenten en pàgines on resta espai en blanc, per tal que, així, «puguin dibuixar, escriure o enganxar una fotografia, i tanquem un llibre entre el lector i el jo més suggestiu».

Odrí creu que, amb la lectura, qualsevol «es pot sentir identificat, perquè jo tampoc sóc molt especial, sóc un home normal i qualsevol pensament o paisatge em suggereix coses».
«Escric cada dia», diu l’autor. Normalment ho fa de bon dematí, «moltes vegades estic escrivint a les sis i mitja o les set, i no vol dir que serveixi, però a mi em serveix per evocar coses», com si fos un «dietari on descarregues» mil i un pensaments. Això sí, té ben present que no val allò d’escriure per escriure, «una de les recomanacions que em faig és que, si no tens res a dir, calla!».

Aquest poemari és el quart llibre de Jordi Odrí, després de «Perdut en el jardí» (1997), «Sal als ulls» (2012) i «Antilogia (petits fracassos)» (2016). I és possible que no sigui el darrer. De fet, l’editorial no descarta publicar-ne un de nou, amb una part dels textos que no apareixen a «El llibre que no escric», o altres posteriors que vagi creant l’escriptor, sempre amb aquest caràcter «personal i íntim».