‘Fondària’, el segon poemari de Guillem Benejam

«Fondària» és un cant a la terra, que és Menorca, i planteja un món quasi desaparegut, però que amb la veu del poeta és com si es creés una nova existència. «És un món quasi desaparegut, però en un sentit molt ampli. Primer de tot a nivell personal, per exemple la infantesa que ja no hi és, també en un sentit real perquè hi ha paisatges que ja no hi són o que estan desapareixent, igual també en un altre terreny, els dels valors, moltes coses que hem perdut o que estan en perill d’extinció», assegura Benejam.

El significat del poemari de Benejam presenta un component metafòric, donat que «la fondària també vindria a ser el trau profund fins al centre de l’ànima, és a dir, que tant pot fer referència a l’altura com a la profunditat, però no en el sentit físic, sinó metafòric, la paraula llatina altus significa tant l’altura com la fondària o la profunditat, per tant la ferida que no és física sinó allò que ens acompanya i que s’ha de curar és el més fondo de les persones i, per tant, la veritable altura també és la fondària», assenyala.

L’origen de «Fondària» es remunta al 2020, a l’inici de la pandèmia de la covid-19, amb el confinament, i la inspiració té a veure amb una qüestió sobre el futur d’unes tanques de propietat familiar, «els terrenys en aquells moments estaven a punt de desaparèixer, pensant si els havien de vendre o traspassar i em va inspirar aquest camí que cont en primera persona, és un darrer viatge a aquestes tanques, en aquest paisatge familiar i d’alguna manera és un acomiadament.

Durant la pandèmia, cap al final d’aquests dies que ens van confinar, vaig poder fer aquell viatge i em va començar a inspirar que podien prendre aquell camí poètic cap a Fondària. Durant aquests tres anys l’he anat creant, ha anat tenint diferents formes fins a acabar amb el poemari que ha sortit publicat», subratlla.