Joana M. Febrer guanya, en la categoria d’adults, el premi Francesc d’Albranca

La capacitat narrativa d’aquesta escriptora autodidacta, qui ha perfeccionat l’escriptura en diferents cursos i tallers i com a corresponsal local durant més de 10 anys de «Es Diari», fins a principis del 90, i igualment col·laboradora a altres mitjans, es fa palès en un relat que enganxa des del primer minut. Un monòleg intern d’una persona que passa les hores incomunicada, on l’autora aboca tota la sensibilitat i la humanitat pròpies d’algú que es pot posar en la pell (en el cap, en els pensaments), d’una altra. Ho segueix sent persona qui, tot i les malifetes en un moment puntual, conserva els seus sentiments, l’estima pels seus i l’enyorança dels records, que es presenten ben vius i en referències al paisatge blau insular entre les quatre parets embarrotades de la presó. Inspirat en fets reals, aquest escrit és una espècie d’homenatge a un amic especial amb qui Febrer va connectar, segurament, amb aquesta mirada benèvola i empàtica que està present en la seva vida, tal com ho manifesta la seva escriptura.

Les seves habilitats literàries han estat recollides prèviament en el llibret amb tretze relats d’infantesa a la Ferreries dels anys 50, i amb el títol «El misteri dels vestits esquinçats». Aquí, sí, Joana M. Febrer fa un retrat autobiogràfic de la vida del poble, demostrant la seva capacitat descriptiva. I un cop més, la facilitat de paraula, on cada mot ha estat triat amb la meticulositat que defineix el seu estil, tot i el to proper i local, carregat d’expressions menorquines i del seu poble.

El text amb el qual s’ha presentat al Francesc d’Albranca el va escriure fa uns anys. Amb el premi que es veurà ara publicat en el recull d’obres guanyadores de cada categoria que l’Ajuntament presenta cada any per Sant Antoni. Confessa l’autora que li va costar molt la decisió de presentar-s’hi, i que si ho va fer finalment, va ser per l’estima que té a aquest certamen, del qual durant molts anys va ser membre del jurat. Joana M. Febrer va ser regidora de Joventut i Festes, i també de Cultura, de l’Ajuntament de Ferreries. A part de l’interès en aquest àmbit, la seva vida destaca com a lectora, seguint la tradició heretada del seu pare, Jaume Febrer, exalcalde de Ferreries en la postguerra. I destaca igualment el seu background literari. No debades el seu relat comença amb les frases escollides del poema «Invictus», de William Ernest Henley, carregades de sentit en aquest relat: «Tant me fa com sigui d’estreta la porta. Quant carregada de càstigs la sentència. Sóc senyor del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima».