Enric Pérez, guanyador del Premi Illa de Menorca: «Quan escric em sento com un personatge més»

Des de quan escriu?
—No ho recordo amb molta claredat, però el primer relat que se m’ocorre va ser una història que vaig escriure a 6è de primària, quan tenia 12 anys. Des d’aquell moment he seguit escrivint, a vegades per gust, altres per treballs de classe. És curiós, però m’agrada escriure, no només perquè ho trobo una activitat interessant, en què el teu món, les teves idees, històries... les pots plasmar a un document de word. Però el que més em crida l’atenció és que jo em sento com un personatge més del relat.

Fins aquest punt s’involucra en la història que està creant?
—Començo escrivint amb una idea principal, però no sé com seguirà, ni com acabarà, vaig escrivint, i escrit es queda el que se m’ocorre en aquell moment. És clar que després corregeixes i modifiques, però les idees que tens sentin-te com un personatge més, en la meva opinió, són portadores d’una gran originalitat més de la que podria escriure si ho tingués tot plantejat.

Què és «El último enano»?
—«El último enano» és un relat que vaig escriure precisament per presentar-me al concurs convocat pel Diari Menorca. És un relat de ficció en què et posa en la pell de Dorin, un nan de la muntanya. La història comença just després que el turó en el qual tot el seu poble viu s’enfonsés. A partir d’aquí, el relat segueix endavant contant com Dorin s’endinsa en una aventura a la recerca d’altres nans com ell.

Com se li va ocórrer escriure-la?
—Jo trobo que el més difícil d’escriure un relat, és tenir el temps necessari, i molt del temps que jo tenia, el vaig dedicar a pensar una història que s’ajustés a les mesures del concurs. Abans d’aquesta idea, en vaig descartar moltes, però quan se’m va ocórrer «El último enano» vaig saber que aquesta era la indicada.

Ha participat en altres concursos?
—No he participat a molts concursos en el passat, ha estat més darrerament que m’he interessat. L’any passat només vaig participar a Ficcions, un concurs de literatura de tota parla catalana que organitza l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). I en els darrers mesos he participat en el 30è Premi de Narració Curta del Diari Menorca), novament a Ficcions, i a un concurs de guió teatral al Certamen Joves Dramaturgs, de l’associació Arrel’ART.

Un guió teatral?
—Sí, és un guió de comèdia, en què dos germans ciutadellencs van a ca el seu pare per repartir-se l’herència, després de la seva mort, però descobreixen cartes d’amor que el seu pare s’enviava amb un home des Mercadal.

Quin és el seu escriptor i llibre preferits?
—Personalment, no soc una persona que llegeix molt, o almenys no tant com m’agradaria. Però si he d’escollir un llibre i escriptor preferit, no en tenc cap dubte. «El hobbit» com a llibre, i com a escriptor preferit, sí que tenc un poc més d’inseguretat, no sabria si triar n’Stephen King o en J.R.R. Tolkien.

Té pensat estudiar una carrera universitària?
—Sí. M’agradaria anar a alguna universitat, la UB a ser possible. Però encara no he decidit ni el batxillerat, ni la carrera, però suposo que actualment l’opció que més ganes em fa és estudiar periodisme. Però el que m’agradaria realment, és ser escriptor.

A part d’escriure, té altres aficions?
—Cada dia que puc, vaig al gimnàs, i l’altre temps lliure m’agrada escoltar música i tocar guitarra. Per altra banda, també he anat a escacs, pintura, escultura, futbol, pàdel i tennis.