Joan Pérez i Ventayol

TW
0

Joan Pérez i Ventayol, coautor i editor del llibre «Els jueus als Països Catalans al segle XX», intervé aquest divendres, presentat per l’escriptora Llucia Palliser i l’economista Alfons Méndez, a la Llibreria Espai 14 de Maó (19 h). Doctor en Història contemporània, Pérez i Ventayol és el director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), matèria en la qual també es va graduar. Com a investigador i acadèmic, destaca en la recerca de les qüestions jueves i de la construcció de la imatge dels jueus a la Catalunya contemporània.

El llibre que presenta a Menorca, publicat per Editorial Lleonard Muntaner i amb la participació de l’Editorial Afers, parteix d’un treball conjunt de diferents autors per al coneixement i reconeixement de la memòria dels jueus i dels seus descendents, i de com van ser percebuts al llarg del segle passat en el tros de territori que comprèn Catalunya, la Catalunya del Nord, les Illes Balears i el País Valencià.

La intencionalitat de la publicació és incorporar a l’imaginari col·lectiu la realitat de la comunitat jueva, que ha format part secular dels diferents territoris des de segles enrere i que va entrar als principis del passat «al bell mig de l’huracà de la modernitat europea, amb les funestes conseqüències per a aquesta comunitat», recorda l’historiador.

Defugint d’un estil estrictament acadèmic, per tal d’arribar al públic general, Joan Pérez i Ventayol incorpora en el llibre les aportacions dels diferents autors amb qui comparteix el projecte; amb monografies o articles circumscrits als seus respectius territoris. En el cas de les Balears, té rellevància, pel pes que ha tingut a Mallorca, la comunitat xueta, fenomen, explica Pérez i Ventayol, absolutament singular en l’àmbit mundial. Explica que, als anys 30, sectors d’esquerres i liberals van mirar de promoure un reconeixement i memòria dels xuetes perseguits, com a homenatge, però van topar amb els sectors conservadors en una Mallorca encara molt tradicional.

De Menorca, en canvi, tot i estar-hi tan a prop, li han arribat a l’historiador poques referències d’estudi que puguin estar relacionades a la qüestió jueva a l’Illa al segle XX, com podrien ser articles, discursos o persones destacades. La publicació segueix, de fet, una forma de miscel·lània, parlant de diferents aspectes i no necessàriament de forma directe de les comunitats jueves establertes.

La dialèctica emprada hi entra en el llibre, juntament amb qualsevol altre aspecte que hi estigui relacionat, i on tenen importància els discursos antisemites d’aquest periode. 300 pàgines de diferents autors que han fet recerca i que traslladen en aquest volum, editat per Pérez i Ventayol d’una manera divulgativa i amena, com ens ha arribat o com hem entès la realitat jueva. I que també obre la porta a noves investigacions relacionades amb algun fenomen relacionat amb aquesta comunitat al segle XX, incloses les que hi pugui haver de Menorca.