Lorena García i Rafael Bonavita, l’expressió de l’amor fet de música barroca

Una veu lírica i refinada de García era insuflada suaument per la sonoritat cordòfona de la tiorba. Una combinació que feu de la nit una vetlada musical exquisida. La parella d’artistes, per tant, van musicar el reflex dels rostres davant el sofriment per a transformant-los en amor romàntic. S’inicià el concert amb Amor ch’atenddi (amor, què estàs esperant) una peça un punt alegre i viva. Seguiren Cosí mi disprezzate i O mio cor, on es deixava anar la placidesa compassada de la veu lleugera de la soprano i la magnífica execució instrumental del mestre tiorbista.

Per ficar més i millor els espectadors en el concert, el duet anava fent breus explicacions amb el significat de cada cançó, posats en el context moral de l’època barroca italiana. Així, Canzonetta spirituale sopra allà nanna, va ser la peça en què la música i les lletres expliquen el patiment de Maria quan bressola el seu fill Jesús sabent els turments que li tocaria viure. No debades, és aquesta una manifestació intemporal arrelada a la condició humana, que emana del cor i, per tant, ben actual, per la qual cosa travessa l’espai i el temps. La interpretació va ser de cadència luctuosa i d’una laudable serenitat vocal. Una delícia!

La tiorba és de la família dels llaüts, un instrument que va ser sofisticat per afegir-hi sons més greus i a l’era medieval servia per acompanyar cançons i poesia, explicà Bonavita. Seguidament, Ciaccona per tiorba, esdevingué una peça solista de l’uruguaià atenent a la xacona, una composició apta per al ball o la dansa de segles enrere, i d’aquí que la musica fos més desperta i lleugerament més rítmica. Che si puo faré és una cançó de Barbara Strozzi, una artista de gran talent, avantguardista i avançada al seu temps, però que va ser relegada a l’ostracisme, donada la moral hipòcrita de l’època. La interpretació d’aquesta peça reafirmà la solidesa musical del concert, que va coincidir, a més, amb un públic respectuosíssim i immers en un silenci sepulcral. Aquest fet aportava un plus de qualitat ja que la refinada veu de García i els sons de la tiorba entre el marès de l’amfiteatre ajeia la nit en una mena de trànsit oníric.

De nou, una altra peça solista de la tiorba, Tenore del Kapsberger, que va encarar el final d’un concert ben ajustat al plaer de l’oïda. Usurpator tianno, brollà amb passatges espirituals i el repertori de Lorena García i Rafael Bonavita es va cloure amb Folle è ben che si crede i Amanti io vi so diré.

Tanmateix, hi hagué dos bisos. El primer amb gran sorpresa per als oients. La basca volgué fer un regal a Menorca i el duet va interpretar la cançó menorquina Sa balada d’en Lucas amb una pulcritud vocal i instrumental que van deixar el públic enlluernat. Ambdós artistes van cloure la nit amb Aurtxo Polita, una cançó de bressol molt popular al País Basc.

Els Fosquets de Lithica s’emplacen ara al proper dimarts, primer d’agost, en la Nit de lluna plena. Una vetlada amb tres propostes: Deira Banda (música celta), A plom i Vol (circ aeri i acrobàtic) I Kaori Ishihara (performance artística visual).