Divuit anys porta celebrant-se el certamen poètic-pictòric-musical que un dia van engegar, des del compromís amb la cultura i la llengua, en Pere Gomila i en Sergi Cleofe, el qual fou substituït, d’un temps ençà, per Llucia Palliser. Un encontre cultural fet a Menorca i per a Menorca que acostuma a vestir-se de lluna plena, primer al redòs de la badia de Fornells, després itinerant per espais i indrets de la roqueta. I sempre amb un ressò de poble que l’acompanya, fidel, on recali.
L’estaló de la institució insular ha estat cabdal per mantenir viva i saludable la cita estival amb la poesia en llengua catalana, ja que ha permès, a més de l’acte en si mateix, l’edició de la lletra dita per fer-la perenne i la incorporació de poetes d’altres contrades que agermanen els seus mots i els seus accents amb els nostres, tot evidenciant la diversitat i la unitat d’una llengua que és, des de fa segles, poètica.
A l’edició d‘enguany, hi van participar els menorquins Joan Rotger Julià, Bartomeu Obrador-Cursach i Maria Galetta. Carles Fabregat, vingut d’Eivissa; Teresa Pascual, de Gandia; i Sebastià Alzamora, de Mallorca. La guitarra de Pere Arguimbau hi va posar la música i Paca Florit hi va aportar la pintura. El fil conductor que recorria l’edició és el del canvi climàtic, leitmotiv que, de manera lliure, cada poeta va alimentar, en major o menor mesura.
La pintura de Paca Florit, que treballa habitualment sobre la consciència de paisatge des de la senzillesa i el traç net i pur, on els elements vegetals donen compte d’aquesta matèria natural que conviu en equilibri amb la petjada humana, venia a ser metàfora del tema escollit per a l’edició.
La saviesa de la guitarra de Pere Arguimbau s’acoplava a la poesia per dotar-la de profunditat i vestir-la sensitivament, sempre des de la discreció que exigeix el respecte a la paraula dita.
I la qualitat de tots els poetes que van participar quedava manifesta en cadascuna de les seves intervencions, a les que s’afegien també els comentaris que el propi autor introdueix per explicar les seves obres i que esdevenen una oportunitat per conèixer de primera mà les diferents motivacions que les han propiciades. Prometedora la poesia de Joan Rotger Julià. Carregada i rica de referències la de Bartomeu Obrador-Cursach. Encisadora i sentida la paraula de Maria Galetta. Diàfana la de Carles Fabregat. Sòlida i experimentada la de Teresa Pascual. Essencial i transparent la de Sebastià Alzamora. Una visió calidoscòpica de món interior per reflectir els grans temes, que són de sempre i per sempre, i que el poeta ens regala per deixar empremta a la nostra ànima i al nostre coneixement.
Per acabar, l’actriu Matilde Muñiz fou l’encarrega de traslladar-nos la memòria de Jaume Vidal Alcover, en el centenari del seu naixement, a través de la seva poesia.
I el desig expressat per tots els protagonistes de dotar de llarga vida al certamen d’Illanvers, anhel que fou corroborat pel nombrós públic assistent que, any rere any, certifica el seu compromís amb la poesia feta en la nostra llengua. Tant de bo els vents li siguin propicis i l’Illanvers segueixi atracant a diferents ports «per salvar-nos el mots i retornar-nos el nom de cada cosa», parafrassejant Salvador Espriu.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
He seguit Illaenvers durant anys i anys, una meravella que ha costat lo seu a persones com el senyor Gomila o el senyor Cleofe o ara la senyora Palliser, molts esforços per dur a ca nostra la millor poesia que es fa en els llocs de parla catalana. Enguany de València, de Catalunya, de Mallorca i també d'aquí, espais amb una llengua comuna, diguem-li catalana, balear o Valencià, és la mateixa, llàstima que hàgim votat a gent que la vol esmitjar per imposar el castellà. Haurien ells de sentir les belles paraules dels nostres poetes, que tal com va dir el senyor Alzamora, volen ser menorquins tots, una passada. Pot ser amb la poesia s'aplacarien aquestes feres i Illaenvers continuï la seva majoria d'edat fins a la vellea, com diuen a València.