Els pirates conquereixen Torre Saura

Joan Taltavull es tornava a posar a la pell del protagonista Frederic i el defensava, actoralment i canorament, amb molta solvència i encert.

Rodo Gener era el rei dels pirates de cala en Turqueta i construïa un personatge arrollador en la seva versió escènica. L’acompanyaven magníficament Cris Juanico, Sepe Peñalver, Txema Gelabert, Ricardo Lluch, Damià Bosch, Sebastià De la Fuente i Blai Barber. Els quatre darrers, junt amb Paula Botella, també es posaven a la pell dels cinc civils que havien de combatre l’estol de pirates i ens feien esbrufar de riure amb una paròdia caricaturesca que agafava també tints de crítica lingüística.

La secció femenina era integrada per Carme Taltavull, sempre tan al seu paper; les joveníssimes Clara Enrich, Berta Cardona i Chiara Oliver, les quals posaven de manifest la boníssima feina pedagògica i cultural que es porta a terme a casa nostra i que ens ofereix nous talents prometededors. El mateix cal dir de la jove Maria Riudavets, al paper de Marta, la qual demostrà la sensibilitat escènica i les qualitats vocals necessàries per anar fent-se un lloc dins el difícil panorama teatral i musical del país.

Rita Barber configurava una Ruth perfecta en la part vocal i actoral, encisadora de principi a fi, i deixava constància d’una saviesa escènica que ha atresorat al llarg d’anys de carrera. Toni Riudavets ens tornava a oferir un Mariscal perfectament modelat, mesurat, graciós, i que omplia l’escena amb el savoir faire que li reporten hores i hores sobre els escenaris.

L’orquestra, conformada per Jaume Sans, Manuel Guerra, Josep Pons, Vicent Garcia, Héctor Garcia, Josep Bagur, Jordi Pons, Lluís Gener, Pere Moll, Silve Soler, Esperança Rotger, Enric Febrer i Miguel Triay, capitanejats per un Joan Mesquida ben atent a les necessitats de l’escenari, oferien un coixí instrumental sòlid i ben empastat.

Vestuari i caracterització arrodonien uns personatges que van sortir a escena amb la força i la convicció de robar-nos el cor i, amb aquesta energia, ens agafaven de la mà per conduir-nos per la geografia d’una illa que estimam i que esdevingué també protagonista de la proposta.

L’espai de Torre Saura fou l’escenografia perfecta i de luxe per posar en context el muntatge, en una nit que el tan anunciat canvi meteorològic va respectar. Una il·luminació bella i adequada i una sonorització que va funcionar com un rellotge varen fer arribar el producte d’aquests «Pirates» en tota la seva esplendor.

Molt equilibrats i rodons van sonar tots els nombres de conjunt vocals, i les coreografies, sense ser complicades, foren dinàmiques i van funcionar perfectament.

El públic, que omplia l’aforament, va agrair amb llargs aplaudiments el magnífic resultat d’un muntatge complex i amb segell de la terra.

En definitiva, una proposta rodona la d’aquests «Pirates» a Torre Saura. Enhorabona a tots i a totes!