El retrobament especial d'Antònia Font amb Menorca

Els amants de la seva música van poder gaudir durant dues hores d’un concert inoblidable, el qual estava emmarcat tant en el programa d’activitats de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia com en la celebració del 15è aniversari d’Es Claustre.

Directes al gra

Damunt les 18 hores del capvespre, el parc des Freginal obria les portes al públic, de manera que la banda local Ses Bísties de Mongofre pogués començar a escalfar motors poc abans del seu concert a les 19 hores. En ell va fer mostra dels seus trets de folklore menorquí, ritmes llatinoamericans i electrònics.

Una hora i mitja més tard arribava el torn dels també menorquins Verlaat, els quals van amenitzar l’espera amb un poc de rumba menorquina fins que va arribar el plat fort del vespre: Antònia Font.

Mentre que el rellotge ja marcava les 22 hores, moment en el qual havia de començar a fer-se sentir la veu de Pau Debon acompanyada dels instruments de la resta de membres de la banda, algunes persones encara aprofitaven per entrar per les portes d’accés habilitades. I és que tots aquells assistents que venien d’altres punts de l’Illa van topar-se amb problemes per trobar aparcament a Maó.

Tanmateix, això no va ser impediment per gaudir d’una nit molt especial. En el seu retrobament amb el públic menorquí, que era d’allò més heterogeni amb multitud de famílies amb fillets petits, grups d’amics i parelles de pràcticament totes les edats, Antònia Font va encetar la festa amb «Un minut estroboscòpica», cançó que dona nom a la seva darrera feina publicada en forma de disc al març de l’any passat, damunt un escenari plagat d’antenes parabòliques.

La relació entre el públic i la banda va anar madurant d’una forma molt natural a mesura que avançava el concert. Primer, com a tots els retrobaments, la sensació d’eufòria inicial es va calmar amb una conversa en què Antònia Font li va contar al seu públic totes aquelles coses que havien passat des de la darrera vegada que es van veure. Exemple d’això serien cançons com «Me sobren paraules» o «Darrera una revista», les quals van obrir l’acte.

Una vegada superada aquesta fase, la intensitat i la passió dels espectadors es va fer notar cada vegada més. Així va ser que just després de l’instant més potent i elevat de l’actuació, la guitarra de Joan Miquel Oliver, la bateria de Pere Manel Debon, el teclat de Jaume Manresa i el baix de Joan Roca van cedir tot el protagonisme a la veu de Pau Debon. El cantant es va arrancar un moment a cappella, la qual cosa va esdevenir en una transició impressionant.

A partir d’aquest punt i amb una hora de concert sobrepassada, el públic es va venir encara més amunt. D’aquesta manera, la darrera hora de concert va esdevenir en un estat de gran alegria.
El goig que desprenien els membres d’Antònia Font va acabar de contagiar definitivament els assistents. Però just quan la festa es trobava en el seu moment més àlgid, la música es va aturar. Antònia Font amenaçava d’acomiadar-se de l’escenari i tancar el concert, però els crits d’aclamació i les constants mostres d'estima que rebien per part del públic els va fer continuar una estona més.
Per tant, Antònia Font es va reservar els seus majors èxits, com «Alegria» o «Wa Yeah!», per al darrer tram del concert.

Tot i aquests temes, el vespre no es podia clausurar sense una de les cançons més populars de la banda. «Viure sense tu» va posar el punt final a un vespre més que memorable. El pop mediterrani d’Antònia Font, el qual portava integrats tocs de realisme màgic en unes lletres d’allò més suggerents, va fer recordar a Menorca perquè hi havia tantes ganes de gaudir una vegada més de la música del grup de l’illa veïna.

Així i tot, hi va haver gent que es va quedar amb ganes de més. Sent perfectament conscients que es podia donar aquesta situació, l’organització del Claustre ja tenia preparat un DJ set a càrrec de Julián Saldarriaga, guitarrista de la banda de gènere indie Love of Lesbian.