Èxit absolut de públic, amb 3.100 espectadors i les entrades exhaurides, el que ha assolit, una vegada més, el Teatre de Butxaca que organitza Ciutadella Antiga, a partir de la proposta de l’Associació de Veïns Ciutadella Antiga. Una iniciativa que ha aconseguit atreure a un públic desitjós de viure el teatre, en un format basat en les distàncies curtes entre actors i espectadors, en espais escènics no teatrals i ben particulars.
‘Pluja ardent’, amb Ariadna Fígols i Anna Bertran.
Han estat dues jornades intenses de microteatre, en què hi ha hagut propostes per a tots. Divendres i ahir capvespre eren funcions per al públic general, i les sessions matinals d’ahir anaven dirigides a l’infantil.
Petits i grans van gaudir de dues propostes, en les quals no van faltar bones dosis d’humor.
Han configurat el programa deu obres. De les dues destinades al públic infantil se’n van fer cinc funcions de cada una. En canvi, dels vuit espectacles restants, hi va haver sis funcions (o ahir, o divendres) de quatre muntatges, i fins a dotze representacions dels quatre títols restants. En total, 82 funcions, 3.100 assistents i cartell de sold out en cada proposta.
Humor, llàgrimes i reflexió
Deu espectacles i deu temàtiques diferents, amb guions originals entre els quals n’hi havia que eren clarament còmics, com «Repintats» o «Los estirados», i d’altres que oferien visions ben interessants i reflexives. Fins al punt que, en algun cas, feien brotar llàgrimes entre les improvisades platees. El cas més clar va ser «Ahmed», escrit per Marta Barceló, dirigit per Joan Albinyana i interpretat per Marga López i Joan Toni Sunyer. La història de n’Ahmed i el seu germà, dos infants sirians no acompanyats, embarcats cap a Lesbos, que l’espectador contempla des de diversos punts de vista, dels propis fillets, d’uns mafiosos que trafiquen per enriquir-se, dos socorristes que actuen a la mar, dos policies en un camp de refugiats, o ficant-se en la pell de la mare dels menors, desesperada, que no sap que se n’ha fet dels seus fills ni si són vius. Argument que no deixà ningú indiferent, i que recomanava les bones dosis d’humor d’altres muntatges per pair la duresa de la realitat.
Al local de dalt Es Pou es va representar ‘Llengua amb tàperes’.
Humor com el que traspua «Llengua amb tàperes», escenificat per Toni de los Ángeles i Aina Cortès, en un món apocalíptic on no falten els zombis; «El retorn d’Ilsa», inspirat en la cinta cinematogràfica «Casablanca»; o «Bu!», on Rodo Gener i Laura Andújar desafien una ouija per a contactar amb l’esperit d’un client que va morir al local aquí on treballen. «Arsènic, estricnina i cianur», «Pluja ardent» o «Col·lectiu invisible», on es dona veu a les persones invisibles de la societat, completaven el cartell, juntament amb els dos muntatges infantils. És a dir, la història d’en Pinta i en Pintu (Sebastià Ametller i Gemma Moll), dos pintors que no s’aclareixen a l’hora d’emblancar; i «Los estirados», on Fabián Lisboa i Belén Martínez són dos ducs esbojarrats, atrapats en un temps sense sentit.
A part de les històries, un altre gran atractiu són els escenaris on s’han fet les representacions, a l’Umbracle de Venus, als bars de Sant Miquel i a Es Pou, al Casino 17 de Gener, a L’Esplai, a Can Saura, a Can Salort, a la botiga Comella, i a l’antic restaurant de Cas Ferrer.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.