Dora Muñoz: «La novel·la negra té la seva part de crítica social»

Guardonada el passat mes d’agost amb el premi  Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita per una dona en català, «Arrels i Ales» conta la història de Jürgen Neumann, un alemany aficionat a l’ornitologia que portava quaranta anys vivint a la veïna Mallorca i que un dia apareix mort al Parc Natural de s’Albufera.

Així doncs, es tracta de la tercera obra en solitari de l’escriptora mallorquina. I és que Dora Muñoz porta en actiu des de l’any 2011, moment en què va començar a fer «algun curs d’escriptura» i va descobrir que tal vegada «sí podia» recuperar la seva passió.

Jubilada el 2014 després d’una llarga trajectòria com a psicopedagoga, es va arrancar a publicar la seva primera novel·la en solitari, «Massa mares per a un fill», dos anys més tard. «El 2016 jo ja era gran», comenta entre rialles. «Mai m’havia plantejat que fos capaç d’escriure fins a aquell moment en què l’editorial Llibres del Delicte em va publicar aquesta primera novel·la», confessa Dora. Tanmateix, reconeix que és cert que «no l’havia cercada molt».

Uns anys després, més concretament el 2018, Dora treia a la llum la seva segona obra: «Caliu sota les cendres».

Consolidació

I continuant amb el fil del gènere negre, del qual es considera «una apassionada», fa menys d’un any publicava «Arrels i ales», l’obra que motiva la presentació d'aquest divendres.

Segons la seva autora, aquesta novel·la agradarà al públic menorquí per la crítica social que aporta en les seves línies.

«Hi ha una crítica important a la massificació turística, el racisme o la discriminació del col·lectiu LGTBI. Són coses que la novel·la negra em permet tractar-los indirectament. És a dir, aprofitant el context», exposa.

Com a gran aficionada al gènere negre, tant a l’escriptura com a la lectura, Dora troba en aquest el seu espai per «xerrar de tot allò de la societat» que no li agrada i «coses en les quals potser no s’hi pensa gaire, que estan una mica amagades». «M’agrada llegir novel·la negra, però el que realment m’agrada és la seva capacitat intrínseca de crítica social», aclareix.

A més, aquest gènere també li serveix per fer recerca sobre temes com l’antiga República Democràtica d’Alemanya, el fil conductor d’«Arrels i Ales». «És l’excusa perfecta per investigar sobre aquests temes que em bullen al cap, però dels quals sabia poques coses», conclou.