La fantasia realista de Pau Faner a «La dama de Constantinoble»: aventura i llibertat

Una novel·la on trobam el millor Pau Faner fabulador, lluny d’aquell temps d’escriptura automàtica que es transformava en textos surrealistes. Aquí descobrim aventures i amor; una obra que és un cant a la llibertat i una crítica a la guerra.

La professora de l’IES Maria À. Cardona de Ciutadella i també escriptora Maite Salord Ripoll presentà ‘La dama de Constantinoble’ a la llibreria vaDllibres de Ciutadella amb un diàleg on vam tenir l’oportunitat de gaudir d’en Pau Faner en estat pur. Les seves respostes, que ens van ajudar a entendre l’ofici de l’escriptor, vessaven enginy, sensibilitat i intel.ligència.

Maite Salord, que qualificà a l’autor de «Contes menorquins» (Editorial Moll, 1972. Les Illes d’Or) de «mestre amb majúscula de les lletres menorquines, que ha posat a Menorca en el mapa de la literatura catalana; referent imprescindible i molt estimat», va fer allò que dóna sentit a una bona conversa: demanar bé, amb preguntes encertades i va obtenir, lògicament, respostes intel.ligents.

Pau Faner va enviar aquesta novel·la a la pàgina web de Penguin Ramdom House de manera gairebé anònima, tot just amb una breu referència biogràfica. Va passar un cert temps fins que va rebre la resposta: havia superat molts de filtres i que només n’hi mancava un, el de l’editora, Mireia Lite.

Després van demanar-li per què essent un escriptor conegut que havia guanyat molts de premis etcètera, no l’havia confiada a un agent o un editor directament. Faner, aquell jove ciutadellenc que el 1971 va començar a escriure al carrer de Santa Bàrbara, va respondre que volia veure si la novel·la podia obrir-se camí per si sola, sense la col·laboració del seu llarg currículum.

Aquí cal recordar aquelles paraules de Maria Aurèlia Capmany a Pau Faner quan tenia 23 anys: «En aquest país nostre sempre comences de zero, no és com els francesos, que sempre veneren les seves grans figures».

Però La dama de Constantinoble no comença ben bé de zero. Està en la línia d’altres novel·les d’aventures de Faner com Fins al cel, Flor de sal, Moro de rei, La dama de la mitja ametlla, Aetara, Mal camí i bon senyor, Les bodes del diable, El mal de la guerra o L’amor del capità Gavina.

Ni tan sols el tema de l’assalt dels turcs a Ciutadella és nou en la seva producció, perquè ja l’havia tractat a Moro de rei, on contà l’assalt dels turcs a Maó i Ciutadella, i ho va fer abans que Miquel Àngel Casasnovas i Florenci Sastre publiquessin el seu excel.lent treball de recerca titulat De Menorca a Istanbul, el saqueig turc de Ciutadella, 1558 que li va donar la idea de fer aquesta nova novel·la dels captius a Constantinoble després de l’assalt. També va llegir el llibre de Josep M. Quintana, Els herois de la nit, que està molt ben fet. I vai consultar moltíssima bibliografia.

Cal subratllar, aquí, que els llibres de Pau Faner no són novel·les d’aventures ni novel·les històriques; perquè la història és el marc on transcorren les peripècies dels seus personatges, tot i que també forma part del fons de la novel·la.

Explicà Pau Faner a la llibreria vaDllibres: «Aquesta obra, La dama de Constantinoble té tots els ingredients d’una novel·la d’aventures, la qual cosa la fa molt entretinguda. El lector sempre està amb l’ai al cor, sempre pensa «I ara, què passarà?...». Hi ha escenaris molt variats, exòtics, fantasiosos –esclaus, harems, eunucs, amor, màgia--, hi ha protagonistes i antagonistes i hi ha un personatge femení que durant tota la novel·la cerca la llibertat».

I aquesta és la fórmula: aventura i llibertat.

L’anhel de llibertat és un dels grans temes de la literatura universal, i Faner l’ha escollit per donar fons, sentit i contingut a aquesta història; i evitar que fos una mera novel·la d’aventures. I també ha volgut que el personatge central fos una dona, na Sola.

«Perquè si les dones dels segles passats no podien ni firmar les seves obres amb el seu nom, si les dones actuals encara reclamen una igualtat que els és deguda, podeu pensar quina desigualtat devien patir fa quatre-cents anys, no ja a Constantinoble, no ja essent esclaves a un harem, sinó simplement entre els seus conciutadans. Què vol dir això? Jo crec que vol dir doble anhel de llibertat», ens explica Pau Faner, amb el seu mestratge i la seva mirada que transforma la realitat en una ficció que ens atrapa, ens commou i ens interpel.la.

En una meravellosa fantasia realista.