Les festes de Sant Joan han captivat l’escultor, qui ja somnia amb reproduir l’escultura a escala real per a col·locar-la a qualque punt de Ciutadella | Isaac Pons de Rosa

TW
1

La passió per l’escultura li sorgí a Aleksander Kamberov als sis anys, a la seva Bulgària natal. A partir d’allà, va anar assolint destresa, fins arribar a desenvolupar una tècnica realista. Ara, després d’un parèntesi creatiu d’una dècada, l’artista presenta una col·lecció de peces «immersives», on convida l’espectador a submergir-se, mitjançant l’observació i la simbiosi amb la llum i el so, en l’univers de sensacions que rodegen el fet creatiu.

Descomptant una exposició, al seu país, quan tenia 17 anys, aquesta és la primera vegada que Kamberov exhibeix les seves creacions. «Forma, luz, sonido»  inclou una dotzena de peces, la darrera, en procés d’elaboració i inspirada en els balls flamencs de la seva parella, Rebecca Teale.

Kamberov transmet a través de l’argila experiències i sentiments propis, per a compartir-los amb el públic | I.P.D.R.

Les obres es presenten amb un «color neutre, gris, per centrar l’atenció en la forma i no distreure». I les il·lumina, des de baix, amb leds diferents, segons la intenció i el sentit de l’escultura. Tot açò, es combina amb sons dissenyats per l’escultor, que l’espectador obté amb un codi QR i que ajuden a capficar-se en l’escena.

L’autor aborda temes diferents, a partir «d’experiències importants de la meva vida, que vull compartir». Perquè «encara que som gent de diferents països, som ciutadans d’un mateix món i tenim les mateixes preocupacions».

«L’escultura és un idioma universal», diu Kamberov, mentre descriu la inspiració que l’ha conduït a modelar cada figura. Com a mostra, «Descubrimiento», un braç que sorgeix, puny amunt, enèrgic, d’un cub limitant, rompent barreres per a renéixer; «Pegaso», un cavall alat poderós que evoca força i confiança; o «Virgo», dedicat a la seva parella, el braç de la qual es converteix en branca i arrel d’on surt una rosa, una flor molt simbòlica a Bulgària. També es pot veure «Reflexión», on representa el món de plàstics en què s’ha convertit el planeta, amb l’ésser humà com a màxim responsable de la degradació, així com l’escultura central que dedica a les festes de Sant Joan que tant l’han captivat.

Viu a Menorca amb la seva parella, la ballarina Rebecca Teale

Circumstàncies de la vida van fer que l’artista s’allunyés de l’argila. Després d’una curta estada a Benidorm, Kamberov es mudà  a Barcelona, on va residir i es va dedicar a diferents oficis els darrers anys. Allà va conèixer la seva parella, la ballarina menorquina Rebecca Teale, amb qui han compartit la feina de models de nus per a artistes.

La parella es traslladà a Ciutadella el 2021 i «la nostra idea és casar-nos l’any que ve i crear aquí la nostra família». I és que, reconeix el creador, «estic en un punt de la meva vida en què he viscut moltes coses i necessit tranquil·litat, i pensam que Menorca ens ofereix una qualitat de vida impressionant».