Josep Mascaró Pasarius: una vida intensa entorn a la cultura entre Alaior i Mallorca

Amb el títol de «Josep Mascaró Pasarius vist des d’Alaior», Miquel À. Marquès va destacar la seva capacitat de treball, el saber après i la seva generositat a l’hora de compartir el seu coneixement, acollint joves investigadors en les seves obres, animant-los a treballar en el camí de la cultura pròpia. A més, va subratllar la seva formació autodidacta en diferents camps: arqueologia, cartografia, toponímia i onomàstica, editor, investigador, fotografia, crític d’art, periodista, documentals per a TVE i història.

També va assegurar que l’inici de la fructífera activitat investigadora de Mascaró Pasarius, del qual enguany es commemora el centenari del seu naixement, es remunta a una visita escolar a la taula de Torralba d’en Salort, quan se li va despertar l’interès per l’arqueologia, amb la posterior empenta definitiva fent el servei militar al Marroc per la cartografia.

A la dècada de 1940, va recórrer l’Illa en bicicleta i a peu per poder fer un mapa complet de l’Illa amb noms dels camins i dels llocs iniciant la publicació d’articles a la premsa local, tant al diari «Menorca» com a «El Iris». Estant a Ciutadella es va casar amb Patrocinio Hernando i va tenir quatre filles, a més de conèixer l’impressor i editor Josep Al·lès i també Fernando Martí Camps, Pepe Salord i Nina Camps. Va dirigir «El Iris» entre 1956 i 1961 i la col·lecció «Monografies menorquines», essent autor d’algunes d’elles.

El 1957, la família Mascaró Hernando es va traslladar a Mallorca, on va desenvolupar molts dels projectes que havia fet a Menorca. Precisament, aquest any es publica el seu primer llibre sobre arqueologia, «Els monuments megalítics a l’illa de Menorca», treball guardonat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Imatges

Marquès va il·lustrar la seva conferència amb nombroses fotografies i imatges de la tasca ingent de Mascaró Pasarius, que inclou la publicació de llibres sobre els monuments prehistòrics balears, les cartes arqueològiques dels municipis, els descobriments de gravats en coves, els mapes turístics, l’inici de l’arqueologia submarina, la ingent labor de recopilació de la toponimia de Mallorca i Menorca i la publicació de cinc toms de la «Geografía e historia de Menorca».

Una ingent labor investigadora per la qual Mascaró Pasarius va ser distingit amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma (1996) i la Taula d’Or-Premi M. Lluïsa Serra del Consell insular (2004).