La història de l’economia de Menorca a través de les patents

El nou llibre d’Hernández Andreu i Ortiz-Villajos subratlla el fet que Menorca va ser l’única illa mediterrània industrialitzada a mitjans del segle XIX, amb antecedents d’economia monetària-financera al servei del comerç marítim, d’inversions de capital, d’activitats manufactureres i de construcció de barcos. Per aquest motiu i salvant les distàncies, l’Illa acabaria sent el Hong Kong mediterrani del Vuit-cents.

Aquesta nova història econòmica de Menorca és el resultat de l’anàlisi del passat amb mètode econòmic, però amb mètode de teoria econòmica i estadística aplicada a la teoria econòmica, distingeix a les descripcions més tradicionals. «Al llibre també hi ha l’enfocament tradicional de base més política institucional, el que distingeix aquest enfocament de mètode és l’aplicació de la teoria econòmica de la interpretació del passat», segons assenyala Hernández Andreu.

Una de les novetats del llibre és la publicació de l’evolució de totes les patents de noves empreses que fan els menorquins des de 1856 a 1977, per sector i cada any, en comparació amb el que passa a Mallorca, Eivissa i la resta de l’Estat. «És una gran novetat tenim nombres de les empreses i qui fa les patents. I ens ratifica tot el que anam contant al llibre que Menorca és una àrea industrial, queda ben comprovat aquest procés que comença a l’època prehistòrica si es vol, però sobretot ja en la baixa edat mitjana i que segueix als segles XVII i XVIII, i el XIX és l’aixecament clàssic, però aquestes coses no s’improvisen, Menorca té uns antecedents que destacam per demostrar que s’industrialitza. I és l’única illa mediterrània que ja havia sigut tipificada per diversos historiadors com els holandesos del sud que passen a ser un Hong Kong del Mediterrani en el segle XIX, que és una gran novetat, açò és únic dins el Mediterrani, no hi ha cap illa que tengui aquesta situació i açò a més ho corroboram amb noms i dades en comparació amb els sectors del conjunt de Balears i de tota Espanya», assenyala.

Es tracta d’una anàlisi econòmica de desenvolupament que presenta escalonaments, com a interpretació crítica a W. W. Rostov, «l’historiador A. Gerschenkron va fer una revisió crítica a la teoria de l’aixecament i descriu un mètode d’escalonaments, on els creixements importants del passat van creant una base que permetrà que amb el temps a llarg termini es produeixin fenòmens com la indústria menorquina del XIX. Hem emprat aquesta teoria d’escalonament per explicar el fenomen de Menorca», afirma.

Llana menorquina

Hernández Andreu també destaca de la baixa edat mitjana el tema de la llana menorquina que s’exportava a Itàlia, Florència sobretot, i que a l’Illa hi havia tot un sistema d’exportació d’una llana que era molt ben cotitzada, amb els preus més alts i semblants als preus anglesos, «però en entrar aquests en guerra la llana britànica no arriba al nord d’Itàlia i és quan els manufacturers italians venen a Menorca i compren la llana, abans del boom de la llana castellana, és la llana menorquina que nodreix les manufactures italianes, donat que és la de més qualitat de totes. Ho vaig descobrir ja fa molts anys i ho vaig publicar en un article d’IEC, que recollia el que havia descobert Federico Melis i algunes coses més, però Coral Cuadrada Majó va fer el buidatge de la documentació que hi ha a Florència, amb cartes de mercaders italians que compren la llana als productors menorquins», apunta.