L'OCIM oferí el seu concert de Cap d'Any al Teatre Principal de Maó i al des Born de Ciutadella

L'OCIM oferí el seu concert de Cap d'Any al Teatre Principal de Maó i al des Born de Ciutadella | Gemma Andreu

Maria Camps02/01/24 4:01
TW
0

Fidels a la seva cita, l’OCIM va tornar a vestir el cap d’any menorquí de música clàssica en els seus dos concerts habituals del 29 i 30 de desembre, al Teatre Principal i al Teatre des Born, respectivament. El ple de l’aforament d’ambdós espais escènics tornava a refermar la fidelitat del públic menorquí vers la seva orquestra que, a més a més, tancava així un any de celebració dels seus 25 anys d’existència.

I ho feien amb un programa que tornava sobre els esperats valsos i polques d’Strauss però que anava molt més enllà per oferir un repertori que partia del segle XVII i arribava fins al segle XX.

Amb una formació orquestral que arribaria a reunir 36 músics a l’escenari, sota el comandament de Francesc Prat, s’iniciava la nit amb la música galant de l’ítalo-francès Jean-Baptiste Lully, concretament una selecció de la seva obra Le bourgeois gentilhomme. Aquesta composició pertany al gènere de la comèdia-ballet, creat pel compositor del Rei Sol, el qual col·laborava en aquestes ocasions amb Moliere, i que estaven pensades per entretenir al rei i la seva cort. Per a l’ocasió, Francesc Prat, sempre didàctic, ocurrent i precís, va optar per fer ús del bastó de direcció que el propi Lully havia instaurat a l’època per tal de marcar els tempos a l’orquestra. Una pràctica aquesta a què l’espectador actual no hi està gens habituat i que va resultar summament atractiu i edificant, malgrat l’estranyesa inicial d’escoltar el cop del bastó com si d’una mena de metrònom es tractés. L’orquestra va gaudir i va fer gaudir d’una música que destil·la    frescor i vivesa.

Seguia el programa amb la música exhuberant d’Ígor Stravinsky i la seva suite Pulcinella, possiblement la peça més notòria del repertori executat. L’obra pertany al període neoclàssic i data de 1920. El ballet va ser composat i estrenat a París i es basa en el personatge de la Commedia dell’arte, amb vestuari i decorats de Pablo Picasso. Suposa l’abandonament de les formes pensades per a grans orquestres, que els ballets demanaven i que podem escoltar a les seves obres més conegudes, com L’ocell de foc o La consagració de la primavera. Aquí, el cosmopolita Stravinsky empra formacions més reduïdes, amb molta presència del vent, i explora la subtilesa i la delicadesa de cada moviment per oferir una sonoritat més juganera i sorpresiva. L’orquestra va tocar a molt alt nivell, rica en dinàmiques i matisos, i tots i cadascun dels seus membres van deixar palesa la seva professionalitat i bon fer.

La nit es tancava amb la música de Johann Strausss II i les seves Csárdás i Polka de Die Fledermaus, i el vals Du und Du, Op. 367, obres executades amb tota la força, brillantor i vibració que aquestes peces demanen i que el públic espera per a l’ocasió. L’orquestra va sonar pletòrica.

Tampoc els bisos varen defraudar perquè no hi va faltar la Marxa Radetzky de Johann Strauss pare, que el públic va corejar.

En definitiva, un tancament del 25è aniversari de l’OCIM que ens va oferir un programa novedós i molt interessant, tot combinant-lo amb la música habitual que també ha de conformar el repertori d’aquest concert de cap d’any. S’agraeix molt la diversitat del programa i la fita esdevé una boníssima ocasió per donar a conèixer altres gèneres i compositors al gran públic. Enhorabona un any més i feliç 2024!