«Fer ses coes», en l’argot dels paredadors, és posar pedres petites a les coes (part posterior) de les pedres que formen la part visible de la paret seca. | ARCHIVO

TW
0

El Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior acaben de publicar un nou volum -el tercer- dedicat a les «Expressions, dites i refranys de Menorca», del qual és autor Josep Portella Coll. És el Quadern de Folklore número 143/144, que s’edita amb el suport del Consell insular i els ajuntaments de Ciutadella i Maó.

«Expressions, dites i refranys de Menorca-3» abasta les que corresponen inicialment a la lletra C, concretament entre Cade i Cue, i inclou 2.123 dites i refranys, que amb els dos volums anteriors sumen un total de 5.129. Es tracta aproximadament de la tercera part de les més de 15.000 unitats lingüístiques que veuran la llum en els nou volums previstos per l’autor, en un projecte editorial únic però de cap manera definitiu. En aquest sentit, Portella afirma que «una llengua viva com la nostra sempre seguit crea expressions, dites i refranys per explicar i comunicar millor la realitat que es forma amb la convivència».

La portada d’aquest nou quadern de folklore està il·lustrada amb un cavall de raça menorquina vestit per sortir a la qualcada de les festes patronals de Menorca i es correspon a moltes dites i refranys que tenen relació amb un dels animals representatius de l’Illa, segons apunta Portella.

Expressions vives

La publicació d’aquestes 2.123 dites i refranys incorpora nombroses que encara són vives avui en dia i  que s’empren de forma regular, que l’autor ha marcat amb un asterisc. No obstant açò, apunta que algunes no estan marcades, però sí que poden estar en ús, «ja que en moltes ocasions la supervivència d’una expressió està molt lligada a un àmbit territorial o laboral al qual no hem tingut accés».

Per altra banda, les dites i refranys que no tenen cap asterisc aporten una altra informació prou important -com subratlla Portella- i és que són frases en desús, de les dites i refranys que ja han desaparegut de la parla dels menorquins. «Aquestes frases extingides pertanyen especialment a tres mons: el món rural, el món meteorològic i el món religiós. No ens ha d’estranyar, ja que en els darrers anys Menorca ha viscut, com la majoria de territoris germans, una despoblació rural, la substitució de la meteorologia popular per la meteorologia científica i televisiva, i la secularització de la societat», subratlla.

Un altre fenomen que ha afectat el refranyer tradicional menorquí és, apunta Portella, l’entrada de dites i refranys d’origen castellà i fins i tot d’altres llengües que han passat a formar part, en la forma original o en la forma adaptada a la nostra llengua, de l’ús habitual dels menorquins.

Seria el cas, per posar un exemple, de «La cagaste, Cotoner», en el sentit que alguna cosa ha sortit malament. Aquesta dita fa referència a un episodi succeït el 9 de març de 1877 pels generals O’Donell i Cotoner durant la visita a Ciutadella del rei Alfons XII.