Tot i que en l’actualitat encara hi ha diferents problemes a resoldre, hi va haver una època en la qual el Conservatori ni tan sols podia oferir segons quins estudis musicals. Per exemple, un d’ells era el curs de violoncel, el qual va guanyar molts adeptes a l’Illa gràcies a la figura de Miriam Rader, la qual rebrà un homenatge en forma de concert per part dels seus exalumnes de violoncel i amics de Menorca a La Cavatina el pròxim dissabte 27 a les 19.30, pràcticament un any després de la seva mort.
Un examen suspès
Nascuda a Seattle (EE.UU) l’any 1937, Rader residia a les Torres del Temple de Palma quan un grup de menorquins que tocaven el violoncel es va desplaçar fins a Mallorca l’any 1983 per examinar-se a l’actual Conservatori de Mallorca. «Vam tenir una mala experiència perquè ens van suspendre. Tècnicament, no ho fèiem bé», explica Álvaro Cardona, antic alumne seu que rebia les classes particulars d’un professor «no gaire bo», ja que a Menorca no n’hi havia cap amb titulació.
Rader, que havia acudit amb els seus alumnes mallorquins, es va oferir a acollir els de Menorca a casa seva per ajudar-los i fer classe. Des de llavors, els mateixos pares dels alumnes li costejaven les despeses del viatge i li pagaven per donar classes, almenys, una vegada al mes.
Durant la seva estada a l’Illa, impartia les lliçons a casa d’Álvaro i es quedava a dormir allà mateix. Els Cardona, entre els quals també hi havia Carme i Pau, dos dels set germans, li van obrir les portes de casa seva encantats. De fet, avui dia tots tres són professionals dedicats al món de la música i van viure, des de perspectives i edats molt diferents, el recorregut d’una dona que va passar-se per Menorca fins al 1994. I és que aquell any, el Conservatori ja va posar per fi un professor especialitzat en el violoncel.
Fortes conviccions socials
De volta a la veïna Mallorca, Rader continuava acollint els seus alumnes menorquins. És el cas de Corretja Genestar. Acompanyada per Álvaro en el violoncel i per la seva filla de setze anys, Teresa, en el piano, al concert-homenatge posarà veu a una cançó que ella mateixa ha escrit per honrar la figura de la seva mestra. «Fa referència a la seva persona, l’entranyable i bona amiga que ha estat per jo», explica Genestar. El tema comença amb «bona, forta, compromesa i bella»: tot allò que «transmetia» la nord-americana.
Genestar va arribar a tenir classes de fins a quatre hores amb ella. Això sí, en totes elles aprenia alguna cosa nova. En alguna d’aquestes ocasions, l’alumna es va quedar fins a les tantes de la matinada xerrant amb Rader, qui li confessava en la intimitat anècdotes i experiències viscudes durant la seva trajectòria vital: des que va partir cap a Mèxic ben joveneta després de tenir una forta desavinença amb el seu pare fins a la seva arribada a Mallorca després de passar per Israel, França i Catalunya. Tot marcat per un activisme i fort caràcter reivindicatiu, el qual feia lluir davant qualsevol injustícia, tal com indiquen les persones més properes a ella.
«Durant la Guerra del Vietnam, van cridar a files alguns amics seus, que no hi volien anar. Ella els va atipar de sucre perquè no poguessin superar les proves físiques i així, quedar exempts d’incorporar-se a l’exèrcit», recorda Genestar sobre algunes de les seves accions.
El seu accent característic i la seva personalitat poc convencional continuen a ser recordats avui dia per aquells que van gaudir d’una dona molt compromesa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.