Pablo Rosal interpreta el paper del detectiu Julio Romero en «Asesinato de un fotógrafo» | Teatre des Born

TW
0

Després de deu dies de descans, reservats per a dur a terme tasques de revisió tècnica, manteniment i inventari, el Teatre des Born reobre les seves portes i un interessant programa cultural amb una obra que destil·la misteri i tensió per igual.

«Asesinato de un fotógrafo» arriba a Menorca i s’estrena a Ciutadella aquest dissabte 3 de febrer a les 20.30 hores. Aquesta peça teatral es basa en el sospitós assassinat del cèlebre fotoperiodista alemany Franz Ziegetribeis. A través d’aquesta paròdia del gènere negre i a la vegada homenatge a tots els seus elements clàssics, Pablo Rosal encarna la figura d’un detectiu privat que recorre la ciutat creuant-se amb una sèrie de personatges singulars, tots ells sospitosos del crim. Tota escena d’un crim és una posada en escena. Tot cadàver inaugura un relat i el relat és el discurs criminal. L’observació i la intuïció guiaran les passes de l’investigador, per posar llum a la foscor.

Moltes veus en una

Produïda per la Sala Beckett de Barcelona, l’obra és protagonitzada per un Pablo Rosal que ofereix un monòleg amb moltes veus diferents, però escrit i interpretat per ell mateix.   

Sota la direcció de Ferran Dordal, Rosal opta per un relat molt personal que demostra la seva capacitat poètica i el seu gust artístic. Nascut a la Ciutat Comtal l’any 1983, Pablo Rosal és considerat un home-orquestra, multidisciplinari i atrevit. Compta amb una trajectòria interminable com a poeta, dramaturg, actor i director i, fins i tot, professor d’institut. És el creador d’espectacles com «Anita Coliflor» (2009), «Yo inacabo» (2018) o «Los que hablan» (2020). A més del teatre, també s’ha atrevit a fer el pas a la pantalla gran i ha estat guionista del film «Un trabajo y una película».

La tercera pota sobre la qual es sosté l’obra, a part de la interpretació i la direcció, és la fotografia. Maria Alejandre ha estat l’encarregada que aquesta tècnica hagi recobrat el seu pes, sent la gran protagonista del muntatge i l’obra, la qual treu profit al sentit de les imatges i els hi aporta un pes escènic.

A més, qüestiona els paradigmes de la contemporaneïtat i planteja l’escenari com a punt de cohesió. Es construeix el muntatge de l’obra conceptualitzant-lo com una investigació escènica que transcorre de manera paral·lela a la investigació criminal. El resultat és una proposta més que original que cerca meravellar el públic menorquí, com ja ha fet a Madrid o Barcelona.