Michel Bourret, el poeta que parla de la vida quotidiana

El títol del poemari «Per defugir l’oblit» és el mateix d’un dels poemes inclosos en el nou llibre que, en paraules de Pere Gomila, «són en certa manera una crònica de la quotidianitat escrita mitjançant la veu intensificadora, autèntica, comprensiva, altament solidària de la poesia. És una escriptura que s’aixeca contra l’oblit, com manifesta aquest llibre, una escriptura que fixa la memòria. Poesia de les coses senzilles, d’una notable fondària, aquella que toca allò que hi ha de més autèntic amb nosaltres».

En efecte, Michel Bourret manifesta la seva voluntat de preservar les memòries dels fets passats i, fins i tot, d’objectes -en aquest cas un electrodomèstic- que formen part de la vida de tothom i que faciliten la comoditat en la vida quotidiana. Així, Bourret afirma que «hi ha un poema que es diu ‘Rentadora daurada’, que és un objecte del més comú, a cada final d’estrofa dic ‘rentadora t’adoro’».

La mètrica en què el poeta nord-català construeix la seva obra literària es caracteritza per utilitzar l’art menor, «són poemes petits, generalment de tres o quatre estrofes, de tres o quatre versos, tots són hexasíl·labs, de sis síl·labes blanques, és a dir, sense rima. L’important per mi és el ritme més que la rima», assegura.

Català

Bourret empra el català estàndard, «amb una barreja de girs rossellonesos i també menorquins», apunta, i reconeix que en la seva obra poètica hi ha la influència d’un avantpassat per part materna que també va conrear la literatura, el poeta maonès Gumersind Gomila que de jove va emigrar amb la seva família a Perpinyà. «Aquesta influència és evident, jo diria que n’hi ha a cada pàgina, sobretot la sensualitat d’elements com l’aigua, el mar, la sorra i també hi ha moltes referències, a vegades explícites de la família, no només al conco Sindo [Gumersind Gomila], sinó també als avis i en particular l’avi Quicus, que era l’amo del cafè Continental a Perpinyà», assenyala.

Pere Gomila subratlla que Bourret és un poeta prolífic que cada dia escriu i regala els versos publicats al seu blog, anomenat Atzavaraflorida, i sovint dedicat als amics que comparteix a través de les xarxes socials, «són una pulsió de la vida i els moments més destacats, més preciosos, més sentits de cada jornada», afirma. En aquest sentit, Bourret recorda que l’any passat va publicar 1.384 poemes al seu blog, que si es comptabilitzen amb el que ha anat escrivint al llarg de les dues dècades que va començar aquesta activitat sumen uns 7.000 poemes. «Vaig començar a escriure poemes de forma regular el 2003, per mi la poesia és una manera de defugir l’oblit», subratlla.

En definitiva, i manllevant les paraules de Pere Gomila, Bourret «mostra la seva intel·ligència i habilitat a l’hora de transformar en matèria poètica el transcurs de la vida diària, de consignar en precisió mitjançant la poesia despullada de retòriques les sensacions, els pensaments, les contingències, els paisatges, la gent que conforma el dia a dia del poeta».