La musicòloga Laura Triay i l’arxiver municipal des Mercadal, Cristòfol Barber amb les trenta-cinc caixes del fons musical de Llorenç Galmés-Jaume Galmés.

TW
0

Els fons musical Llorenç Galmés Camps-Jaume Galmés Simó, format per 35 caixes amb més de 1.200 obres musicals, es troba a disposició dels investigadors a l’Arxiu Municipal des Mercadal, després de la feina d’inventari feta per la musicòloga i membre del grup de Recerca Musicològica de l’IME, Laura Triay. «Es tracta de dos fons prou importants i són una mostra molt interessant del patrimoni historicomusical de Menorca», assegura Triay.

De les 35 caixes del fons Llorenç Galmés-Jaume Galmés Camps, vint-i-sis corresponen específicament al compositor i pianista mercadalenc Llorenç Galmés (1911-1997), amb la seva producció pròpia, com «La ciudad encantada», entre altres; els estudis que va fer sobre la música tradicional amb reculls de cançons que es cantaven a l’Illa; i la música que interpretava amb les diferents formacions instrumentals que havia format part al Cine Victoria i Trianon, a Maó, i el Casino 17 de Gener, de Ciutadella. Quant a Galmés intèrpret, Triay assenyala que «no és una col·lecció molt nombrosa, però sí que és interessant de la música que es podia escoltar en aquella època».

Per la seva part, el fons del prevere i organista Jaume Galmés Simó (1838-1910), besoncle de l’anterior que durant uns anys anava i venia de Montevideo, a Uruguai, està format per les restants nou caixes que contenen una documentació musical que es pensava que havia desaparegut, però que en realitat conservava el seu nebot net. Segons afirma Triay, «es conserva un repertori bastant interessant de música d’òpera i sarsuela, d’arranjaments, a part de música religiosa».

Ajut

La musicòloga Laura Triay ha fet el treball de catalogació del fons musical Llorenç Galmés Camps-Jaume Galmés Simó amb el suport del Consell insular mitjançant una partida dels Ajuts de Patrimoni Històric 2022. Els documents que formen aquest fons el 2014 van ser entregats a l’Ajuntament des Mercadal després de recuperar-los quan s’havien llençat al fems.