La filòloga i catedràtica Caterina Valriu parlarà aquest divendres al Cercle Artístic de la labor de Francesc d'Albranca, Antoni Orfila, i Ferrer i Ginard
El 1979, Editorial Nura va reeditar en dos volums les rondalles menorquines replegades per Andreu Ferrer i Ginard | CIMe
La necessitat de no deixar de transmetre les rondalles als joves, no només en l'escola, sinó també durant el temps de convivència familiar és la reflexió que la filòloga, escriptora i catedràtica de la UIB Caterina Valriu Llinàs exposarà aquest divendres, a partir de les 20 hores, en la conferència que donarà sobre «Les rondalles, un tresor a preservar i compartir» a la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella.
Les rondalles són narracions fantàstiques en prosa, de tradició oral i caràcter anònim, de trama purament imaginària, però que té molt a veure amb la vida quotidiana de la gent, i creades amb la doble funció d'entretenir i alliçonar, segons la descripció feta per l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime).
Caterina Valriu assenyala que els principals recopiladors de les rondalles a Menorca han estat sobretot el metge migjorner Francesc Camps i Mercadal (1852-1929), Francesc d'Albranca; el mestre d'escola mallorquí Andreu Ferrer i Ginard (1887-1975), i el sacerdot santlluïser Antoni Orfila Pons (1884-1936), Fila-Or.
L'obra emblemàtica de Francesc d'Albranca és «Folklore menorquí de la pagesia», amb el qual va aconseguir el premi convocat per l'Ateneu de Maó el 1911 i que va ser publicada el 1918. Aquest estudi del folklore menorquí va ser reeditat pel Consell insular i l'Entitat Menor des Migjorn Gran el 1986, amb unes notes d'introducció a càrrec de Francesc Florit Nin.
L'artanenc Andreu Ferrer i Ginard va ser mestre d'escola des Migjorn Gran i el 1914 va publicar «Rondaies de Menorca», el primer volum de la col·lecció «Folklore Balear». Seixanta-cinc anys després, el 1979, Editorial Nura va publicar en dos volums de petit format les rondalles recollides i anotades pel folklorista mallorquí, amb un pròleg al primer volum de Francesc de Borja Moll. Unes rondalles que Valriu considera que s'haurien d'editar de nou.
Per la seva part, Antoni Orfila Pons va publicar nombroses rondalles a la ‘Página Menorquina' del diari maonès «El Bien Público» entre 1927 i 1936, a més d'altres articles sobre gloses, oracions, costums, jocs d'al·lots, els molins de vent i el joc de la bolla, entre molts altres. Precisament, Valriu recorda que la mallorquina Lidia Pérez, graduada en Llengua i Literatura Catalanes, ha catalogat les rondalles publicades durant nou anys al suplement cultural del diari maonès, la majoria d'elles recollides per Fila-Or.
Reculls
Valriu subratlla la importància de «Folklore menorquí: un recull per a les primeres edats», elaborat per un equip de mestres d'escola, editat pel Consell insular el 1983 i reeditat el 2005. I també destaca les rondalles recollides als Quaderns de Folklore, entre altres les rondalles de sant Pere compilades per Francesc Salord Faner.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
manu menorca
|
Hace 8 meses
... ses rondaies son patrimonio cultural, pero no dejan de ser CUENTOS, fábulas, historietas fantasiosas fruto de la imaginación y el aburrimiento... si se los quieren transmitir a los niños, perfecto, pero que al menos los respeten, y les hagan ver desde el minuto cero que son lo que son, pura fantasía... lo mismo que deberían hacer con la asignatura de religión en las escuelas...
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... ses rondaies son patrimonio cultural, pero no dejan de ser CUENTOS, fábulas, historietas fantasiosas fruto de la imaginación y el aburrimiento... si se los quieren transmitir a los niños, perfecto, pero que al menos los respeten, y les hagan ver desde el minuto cero que son lo que son, pura fantasía... lo mismo que deberían hacer con la asignatura de religión en las escuelas...