Les dues antigues cimenteres de Ferreries

L’inici de les cimenteres, explica Torres, són, en part, la frontera entre la construcció tradicional, de calç o argila, i la moderna. El maonès il·lustrat Antoni Llambies i Roig, a començaments del segle XIX, fou pioner en aquesta indústria de fer ciment, a partir de pedra calcària, que coïa a un forn, molia i convertia en pols. Per barrejar-la, després, amb aigua, i fer aquest ciment, anomenat parker. Al lloc de Son Ermità encara es pot veure la zona on hi havia el forn i el decantador, explica l’investigador. Si bé una part del procés es completava al Port de Maó.

Antoni Llambies i Roig havia estat enviat amb 13 anys a estudiar a França, a una escola reial militar. Quan torna a Espanya, es llicencia en Dret, però la seva passió era la ciència, destaca Torres. Per a aquesta empresa de ciment va comptar amb la seva dona, Susana Font i Orfila, coneixedora de la ciència física i neboda del reconegut químic, acadèmic i metge menorquí Mateu Orfila.

La cimentera de Cala en Calderer va estar uns 20 anys activa, fins que el promotor va morir. És la primera que es coneix a Menorca i en la geografia espanyola, segons coincideixen diferents autors, tot i que el personatge d’Antoni Llambies és poc conegut i reconegut per la història, lamenta l’investigador.
A partir d’aquest moment, a Menorca arribaran ciments fets a la Península o de Mallorca. Però durant els anys 1947 i 1957 hi ha un altre intent, la cimentera de sa Marineta, del lloc de Santa Rita. Dedicada a fer ciment pòrtland i promoguda per un grup d’inversors ciutadellencs, aquesta va tenir al químic maonès Francesc Humbert Fedelich en la gestió. Destaca amb el seu forn alt, en forma de torre, capaç d’arribar a la temperatura idònia per coure la pedra, que van fer construir amb industrials de fora, i del qual encara se’n conserva testimoni gràfic, a les fotografies de l’època.

Joan Lluís Torres va fer la seva tasca d’investigació sobre aquestes dues cimenteres a partir de la lectura, entre altres, de la Menorca descrita per l’Arxiduc, de documents notarials i industrials antics o de cròniques com les d’Antoni Camps Fullana. I també parlant amb testimonis en aquell moment encara vius.

La xerrada a Cas Vesins la va centrar, en part, amb la gent de Ferreries que va ajudar a construir la cimentera de Santa Rita i que hi va fer feina. Com Damià Pons Coll (Canaleta), que era manobre, explica. O el mecànic Miquel Pons Pons, encarregat de la part dels motors. Va acabar la seva intervenció amb una petita semblança de Josep Palliser, avantpassat de l’empresa Apalliser, amb més d’un segle d’història, qui va ser l’últim propietari de la cimentera esmentada.