Una mostra amb una visió diferent de Terra Santa

Elaborat a la vegada que «Min Turab», un projecte centrat en les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic i «allò que s’extreu de la terra», «Ha Aretz» fa referència a la Terra Santa. El títol que dona nom a aquesta exposició ve d’una expressió hebrea que vol dir «la terra».

D’aquesta manera, Grasas va estar des de l’any 2010 fins al 2017 fent fotografies a Egipte, Jordània, Israel, Síria, Líban o Palestina, territoris que es troben en un context d’inestabilitat constant, però que alberguen algunes de les ciutats «més antigues de la humanitat» i són «escenaris bíblics que tenim al nostre inconscient col·lectiu». «Des de les històries del Gènesi, passant per l’Èxode, o fins i tot arribant a les històries del naixement, els miracles i la mort de Jesucrist», explica el mateix Roger Grasas. «He anat seleccionant unes 80 històries i visitant les localitzacions exactes on, segons els historiadors, aquestes històries van succeir», indica el fotògraf.

Progrés relatiu

Mentre que algunes de les fotografies són més recents, altres van ser realitzades fa més d’una dècada. És el cas de les corresponents a Síria, país immers en l’actualitat en una guerra que no sembla tenir final i que Grasas va visitar l’any 2011. «En aquell moment no hi havia cap problema. Era molt tranquil i absolutament segur. Tot va començar sobretot l’any 2012 i continua fins al dia d’avui», assenyala.
Havent tingut la sort de visitar els diferents països que conformen la històrica regió de Terra Santa, Grasas ha pogut reflectir «el contrast entre les escriptures bíbliques» i «els paisatges tal com són avui 2.000 anys després», el que considera «la base del projecte». Així doncs, la influència de la religió a l’Orient Pròxim és molt important, on «la idea de progrés és molt més relativa» que a les monarquies àrabs d’Orient Mitjà.

En aquest context, Grasas firma que es forma «un gran circuit de turisme religiós que genera una gran indústria que també forma part d’aquest paisatge i d’aquests països». Entre els llocs retractats, afirma que es va quedar ‘fascinat’, per dir-ho d’alguna manera, amb el mont Sinaí. «Dalt de tot em vaig trobar una mena de bar on es venien refrescs», comenta incrèdul. Una altra situació anecdòtica va ser l’arribada al punt on Moisès hauria separat les aigües del Mar Roig: «Hi havia un ressort turístic totalment emmurallat de color vermell que contrastava amb la separació de les aigües», recorda.
«La religió continua sent, més per malament que per bé, una ideologia que mou muntanyes i, a vegades, també genera moltes guerres», conclou.