Primer toc. Dissabte de Sant Joan 2014 | Óscar Barber

TW
0

No eren ni la una del migdia, i el carrer de Santa Clara ja estava ple. El dia s'ho valia. Estava a punt de donar inici la festa més gran. A la una en punt varen obrir les portes de Cas Baró, i de cop varen entrar desenes de ciutadellencs que volien veure de prop el primer toc de fabiol.

Els minuts passaven i defora cas caixer senyor ja no hi cabia un fil. Hi havia ganes de festa. Els càntics santjoaners eren constants. «Sí, sí, sí Sant Joan és viu així», se sentia minuts abans que arribés el fabioler, Sebastià Salort.

Noticias relacionadas

Mancaven tres minuts per a les dues quan el fabioler va aparèixer per Santa Clara. Li costava avançar degut a la multitud present al carrer. L'ase es va posar nirviós i amb altipets va anar avançant a poc a poc. En Sebastià passava pena i no aturava de mirar el rellotge. No volia fer tard. I arribar a temps. Deixar la somereta defora de la casa senyorial i va entrar a peu. Fou rebut amb ovació. Es va fer el silenci. En Sebastià va pujar les escales i es va treure la guindola. Va tornar a mirar l'hora. A dalt hi havia el caixer senyor Borja Morgades de Olivar, que esperava juntament amb la seva família.

El noble caixer va rebre a en Sebastià. El fabioler va prendre la paraula: «Bones tardes. Senyor caixer, em donau vós permís per començar el replec». Borja Morgades va contestar: «Sí, Sebastià, ja pots començar». El fabioler li va agafar la paraula: «Així ho faré», i immediatament va fer sonar el tambor i el fabiol, i Ciutadella va esclatar, conscient que la festa ja havia començat.

El caixer senyor es va dirigir cap al fabioler, i li va donar la mà. En Sebastià va sortir de Cas Baró, per donar inici al replec de caixers i cavallers. La sortida també va ser difícil, encara que a poc a poc es va fer camí. La bulla va tornar envair Santa Clara, al crit de «Ciutadella, Ciutadella...».