Rafel, amb la seva filla Antònia, segons abans d’iniciar el pregó en una plaça plena de gent i amb presència de la seva dona Luc

Rafel, amb la seva filla Antònia, segons abans d’iniciar el pregó en una plaça plena de gent i amb presència de la seva dona Luci i els altres dos fills | Josep Bagur Gomila

30/06/16 0:00
TW
3

«Jo, ara ja, per Sant Martí, faig una cosa: rebobin una pel·lícula dins del cervell i pas revista als vuitanta-dos Sant Martí que he passat. I xal un desastre. M'agrada molt quan sent el fabiol, quan sent la música, però als que podeu ser enmig de Sa Plaça i xalar, i riure, i viure-ho, us desig que ho passeu el millor que pogueu. I que penseu que com les festes de Sant Martí del nostre poble, no hi ha res en el món». Així, i amb els forts aplaudiments que hi seguiren, va acabar el pregó de les festes des Mercadal, pronunciat per un mercadalenc com en Rafel Pons, conegut com en Rafel Garriga, qui als seus 82 anys va fer un repàs a la història del poble del centre de l'Illa.

Rafel Pons Cardona ha estat enguany l'encarregat d'encetar les festes, i ho ha fet repassant diferents moments de les darreres vuit dècades, acompanyat per la seva filla Antònia, qui li va anar fent preguntes per tal que el pregoner, de forma improvisada, anés explicant diferents anècdotes viscudes. Va ser així que va apuntar que «el primer record que tenc és del final de la guerra, amb prop de cinc anys, el 8 de febrer del 39», quan, amb son pare cridat a files, sa mare i ell van partir a dalt del Toro per guarir-se de possibles atacs de l'aviació italiana.

També xerrà Rafel Garriga de l'escola i les monges. «Va ser un amor de molt poca durada», va dir, recordant com va «arrencar a córrer» després de la «galtada» de Sor Maria per tacar la llibreta.

El pregó va servir per recordar aquells diumenges en què la pagesia baixava a poble per anar a missa, una època en què «Es Mercadal era la ventafocs de Menorca», res en comparació al que és avui, «l'admiració» de tota l'Illa.

En Garriga va recordar també etapes com la viscuda en política. «Quin fracàs», digué, i parlà dels temps en què van aixecar un edifici per al Centre Cultural allà on avui hi ha l'Hostal Jeni, i on en aquella època «l'amo en Pere hi tenia una vaqueria i un bouer».

Les anècdotes que s'explicaren van fer que el públic s'ho passés bé i riés les aventures d'un pregoner que no deixà passar l'oportunitat d'anomenar coses «fabuloses» aconseguides, per exemple, amb la revista «Xerra i Xala» de la que en fou fundador. Una d'elles, la Banda de Música, sorgida de la festa pel desè aniversari de la publicació. «En Toni Ramon se va comprometre a trobar quaranta músics mercadalencs, i ho va fer!», recordà, tot apuntant els músics presents ahir a Sa Plaça, que van clausurar l'acte amb uns temes de festes.