L’acte d'aquest dimarts al saló de plens va ser el mirall de la revista. I és que enguany el recull ha volgut copsar l’anima del poble, apropar-ne l’essència i la seva identitat | Javier Coll

TW
0

Una ullada als textos i a les fotografies amb un mig somriure als llavis i assentint amb el cap. Aquesta era la imatge que tots aquells qui han fet possible la revista de Sant Llorenç d'Alaior que edita «Es Diari» volien veure entre la gent mentre deixava passar pàgines i més pàgines del recull. Era el desig de qui ha escrit un article, de qui ha captat una instantània o qui ha distribuït els espais per fer una composició atractiva i encertada.

L'acte d'aquest dimarts al saló de plens va ser el mirall de la revista. I és que enguany el recull ha volgut copsar l'anima del poble, apropar-ne l'essència i la seva identitat i no hi ha millor fòrmula que fer-ho des de la seva gent, des dels alaiorencs de soca-rel. Són nombrosos els noms i les cares que apareixen en les pàgines d'aquest recull. I nombroses eren les persones que ahir ocuparen un lloc en la sala de plens de l'Ajuntament encuriosits per descobrir quins serien els protagonistes d'enguany de la festa. Tal com va desvetllar ahir la batllessa, Misericòrdia Sugrañes, molts són els alaiorencs que esperen amb ànsies la publicació per descobrir-ne els continguts i els protagonistes. La batllesa va voler destacar l'autora de la portada, Cristina Cardona, amb una obra que reflecteix la festa i que està carregada de valors.

«Cada revista de Sant Llorenç conta una història i, en aquest cas, és una història d'amor», la de la gent amb el seu poble tant dels qui hi escriuren com dels qui hi surten. Així ho expressà ahir el director d'«Es Diari», Josep Bagur, qui afegí que «la revista hi posa aquest sentiment, li posa cara». A més, afirmà que la festa és una suma d'experiències i la revista n'és també una suma d'aquestes vivències. Alena tradició que sens dubte, es cultiva en les famílies i en una en especial, la dels tres membres -pare i dos fills- de la Junta de Caixers. Alena música amb la gran experiència del mestre Antoni Pons Morlà, i també art, ja que la festa és plàstica, plena de color i d'estètica. També destil·la humor, imprescindible en un recull festiu. I sobre tot, és vida, la del poble.

Noticias relacionadas

A més, la revista està plagada de petites notícies com la jubilació del poeta Ponç Pons i la seva dona Roser, el tancament de Cal Bon Jesús després de 108 anys d'activitat o el 45 aniversari de les carrosses, entre altres.

Josep Bagur també va destacar la vessant més nostàlgica i d'enyorança, la que aporta el poeta Pere Gomila i que, «tot i no dedicar el seu article al seu pare, sí ho fa quan recorda el compromís amb la nostra llengua d'un grup de gent qui participà en un curs de català». I és que «la història d'Arcadi Gomila és la del seu amor cap el poble i la seva llengua». El públic va sumar-se en aquestes paraules d'homentage amb un sentit aplaudiment.

«Jo me l'estim» indicava Ponç Pons tot i ser «un poble difícil i un poble un poc complicat». Ho recordava ahir l'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, qui afegia que amb el desig de conèixer més i estimar millor aquest poble i ciutat alhora, coneixerem tradicions i singularitats de la vila.

Recordà a més les paraules del mestre Francesc Rotger Vinent, introductor dels programes amb textos literaris i històrics sobre les festes de Sant Llorenç, textos dels que n'és l'autor en sis ocasions i que signava amb una ics. Deia Rotger «prest mos faran bones carreteres i un dia mos duran ses aigos de Biniarcabí, mos faran un matadero nou, unes escoles». Des de llavors, Alaior ha crecut i s'ha fet gran.