Com no podia ser d'altra manera, Antoni Pons Morlà va iniciar la seva intervenció interpretant una cançó composada i escrita per a l'ocasió, «Toc de flabiol», i va comptar amb la col·laboració «dels bons amics de Sa Rondalla d'Alaior». Un tema que xerrava dels preparatius que, en els seus anys d'infantesa, es feien per tal que el poble ofereixi la seva millor imatge per Sant Llorenç.
La cançó li donà peu a recordar els bandos del saig; la manca de geleres i l'enginy de posar síndries a la cisterna perquè fossin fresques; o també el goig que li feia «escoltar, el dissabte matí, aquells grups d'homes, alguns amb una veu excel·lent, cantant pels bars i carrers, romances de sarsuela i fins i tot àries d'òpera».
Dedicació musical
L'afició per la música que inicià de petit va ser en un context que «mai m'he explicat que arreu de l'illa fossin poquíssims els infants que estudiaven» música, un fet, per altra banda, que va fer que «de ben petit em fiquessin a la Banda Municipal».
D'aquells anys d'infantesa a la banda en recordà que «per un al·lotet, tocar per les festes era bastant carregat», ja que havien de ser a tots els actes. I «un any que ens van anunciar que hi hauria setze o disset cavalls (al jaleo), els músics més grans van dir 'Setze o disset? No serà acabador!'», recordà, en to d'humor.
Pons Morlà va fer referència també a l'emprenedoria que ha caracteritzat sempre el poble d'Alaior. «N'han sortit savis, herois, bons pintors, poetes, músics i grans empresaris, gent molt emprenedora i feinera. Una comunitat com la nostra no pot viure mai ni de gemecs ni de nostàlgies», expressà, orgullós de ser alaiorenc. I va seguir xerrant de «fer poble» i de «mantenir vives les tradicions» que, com Sant Llorenç, duen «alegria, agermanament, mans i portes obertes i llima diferències socials, ideològiques i generacionals».
De la música en tornà a parlar el pregoner, recordant la Capella de Santa Eulàlia, la coral que es creà a l'escola, la recuperació del Cant de la Sibil·la i del «Deixem lo Dol», la revitalització de Joventuts Musicals o els concerts de festes de Simón Orfila o amb el Cor Illa de Menorca. «És per fer evident el caràcter social i participatiu de la música (...) una part importantíssima de la producció musical necessita de la col·lectivitat, i per jo, aquesta és la grandesa de l'art», manifestà.
Abans d'acabar el pregó amb una segona cançó amb els membres de la Rondalla, Antoni Pons Morlà va referir-se al passat més trist de la Guerra Civil per recordar a tothom que «som usufructuaris» de Menorca i que els menorquins d'avui han de garantir que els de demà en gaudiran.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Dedica a alaior en fiestas. Si no saps és euros que es gasten cada any en pagar a tots es qui tocaven no diguis que es cache esta desperdiciat.. Abans de xerrar cal infinformar-se molt molt bé.
Hombre, pedir dar la cara y, a la vez, sólo indicar que tú te llamas Xec, tampoco es que sea muy coherente, ¿no?
Al comentario de Alaior en fiestas,pienso que serias más coherente y valiente en dar la cara , escondido delante del ordenador no tiene validez tu sugerencia.
esper que sa persona que va tirar el doblés contractant a una tal Lucrecia dimitesqui des seu càrrec inmediatament, aquesta persona no està capacitada per gestionar activitats d'aquest tipu, una verdadera vergonya i espectacle lu que han fet amb aquets 12000 euros...som el hazme reir de l'illa...