Margarita Ballester i Figueres durant el seu discurs al pla de sa Creu, Sant Lluís | Javier Coll

TW
3

A les 20.25 hores, el poble de Sant Lluís s'il·luminà amb els característics llums blancs i blaus. El pla de sa Creu, ple, aguardava l'arribada d'un esperat pregó de festes. Un discurs amb estrofes d'aire poètic. Transcorreguts quinze minuts, els dos presentadors de la nit, en Lluís Seguí i Elena Amador, van fer referència a tot el que envolta la festa Sant Lluís rei de França. Seguidament, la batlessa Montse Morlà Subirats, reuní amb cinc elements l'essència d'aquests dies grans: records, emocions, jocs, alegria i cançons. Els dos gegants del poble, Lluís i Maria, també foren presents d'una nit pròpia d'agost guaitant des de l'eglésia parroquial, sense voler perdre's cap detall. La protagonista, Margarita Ballester i Figueres, pujà a l'escenari devers les 20.45 hores i fou rebuda amb un calurós aplaudiment.


Amor a Sant Lluís

Noticias relacionadas

La poetessa i també docent d'historia i geografia començà el seu discurs fent una al·legoria a la seva pròpia persona, «imagineu-vos que a l'Illa hi ha una dona estirada damunt la roqueta, aquesta dona té el cor a Sant Lluís, el cap a Maó, i els pulmons a Ciutadella. Si us imagineu la figura d'un pintor, seria la de Salvador Dalí, perquè una composició com la que acab de descriure, no té massa sentit». El cap a Maó perquè és la localitat on ha crescut de forma professional, on ha «après molt de tota la matèria intel·lectual que resideix a aquest poble, la ciutat il·lustrada», seguí relatant, lloc on ha estat professora fins la seva jubilació al Joan Ramis i Ramis.

Aquesta dona, té els pulmos a Ciutadella perquè «d'allà prové el gran monument del diccionari i els magnífics deu volums del diccionari català-valencià balear». I el cor lligat a Sant Lluís. «La meva migració ha estat per amor i també poètica». El seu lligam amb l'Illa va venir per amor a un home arrelat al poble, Luis Rosales, i amb qui es casà anys després a Sant Lluís. El comparà amb la naturalesa tan idílica de Menorca, més concretament amb un ullastre, perquè «és un arbre totalment vital, que brota i brota. Éll és com l'arbre, emblemàtic a l'Illa».

Per últim, alguns membres que formen la qualcada de les festes de Sant Lluís entraren al pla de sa Creu acompanyats pel so del tambor del fabioler. Un instant molt preuat pels residents, que encongí el cor a més d'un. Quan Antoni Pons i David Sosa encapçalaren la filera, unes projeccions audiovisuals retractaren imatges dels més de vint anys que porten essent cavallers, un record que guarden en el més profund de la seva ànima.