"No té importància on sóc, sinó qui sóc i què puc oferir com a persona"

Natural de Sant Climent, aquesta menorquina va viatjar amb la voluntat d'aprendre idiomes fins que a l'any 1988 va conèixer a França en Giorgos, un al.lot grec que es va convertir amb el temps en el seu marit. Va ser ell qui la va animar a endinsar-se dins del món de l'art i a estudiar a l'Escola Massana, a Barcelona. Una vegada finalitzada la seva formació, Pons va decidir marxar cap a Grècia, on viu des de fa 17 anys.

Abans d'instal·lar-se a Grècia, va viure uns anys París. Què la va portar a la "ciutat de la llum"?
Vaig arribar a París al setembre de 1986. El meu objectiu era aprendre l'idioma com abans havia après anglès vivint a Londres. Volia aprofitar una època de indecisió sobre quina branca d'estudis començar i vaig pensar que els idiomes sempre em podrien ser útils a una Illa relacionada amb el turisme com Menorca.

Els plans van canviar quan vaig conèixer en Giorgos, el que ara és el meu marit. Ell estava estudiant Arts Plàstiques i Arquitectura d'Interior i em va proposar seguir amb ell alguns cursets per lliure.

Va ser aleshores quan vaig decidir entrar dins el món de l'art, no com espectadora o receptora sinó de manera activa i com a transmissora. Desprès de tres anys treballant a París, vaig tornar a Espanya, concretament a Barcelona, per entrar a l'Escola Massana.

I al finalitzar els seus estudis, va decidir marxar cap a Atenes...
Sí. La decisió va ser senzilla, en Giorgos ja treballava allà com interiorista i jo em trobava en un altre punt de la meva vida. Una etapa acabava i altra cosa començava.

Una nova època que va començar ara fa 17 anys. Com valora l'experiència?
Els anys que porto a Atenes han estat molt creatius i dinàmics. He format una meravellosa família amb dos fills, n'Elena de 13 anys i n'Emili d'11 anys, visc a una casa feta a la meva mida, i tinc una feina de la qual estic enamorada. A més, ara tenim per endavant un projecte a una illa grega, on ens agradaria fer un centre d'art i natura.

Quina va ser la seva primera impressió a l'arribar a Atenes?
Ho recordo molt bé! La llum molt blanca, el clima sec i jo tontament enamorada. Conclusió? Meravellós!

L'adaptació a la vida a Grècia va resultar complicada?
La veritat és que no. Crec que això depèn del caràcter de cada persona. Cada societat té el seu codi de funcionament arrelat a la seva història, cultura i clima. Tot el que és nou ens fascina i ens pot fer por però tancar-nos en nosaltres mateixos és negar-nos a una nova i enriquidora experiència .

Va haver d'aprendre a parlar grec?
Sí, però va venir tot sol, amb el temps. En un primer moment no vaig tenir problemes perquè els grecs parlen també altres idiomes.

Què és el que més li agrada de Grècia?
Grècia es un país on encara es poden trobar llocs molt verges. Jo he pogut nadar a la vora d'un vell marí i amb tortugues de mar. És un país de contrastos i els grecs estan molt arrelats a la seva cultura i religió, i al folklore. Tenen un passat molt ric. Es caracteritzen per ser extravagants, descuidats i hospitalaris, potser perquè, segons diu la mitologia, els Déus baixaven de l'Olimp per trobar-se amb el homes i es transformaven en senzills visitants. Així no sabien mai si el nou viatger era un d'ells.

Viuen a la mateixa capital del país?
Nosaltres vivim a un dels barris residencials dels voltants d'Atenes. Tot i així, faig feina al centre de la capital, als peus de l'Acròpolis. Atenes és una ciutat amb una població de quatre milions d'habitants. És un niu d'abelles, a vegades difícil d'organitzar: el trànsit, els serveis socials i les institucions de l'Estat... En aquest sentit, crec que seria necessari un esforç més gran i conscient per part de tots per aconseguir una millor qualitat de vida .

A què es dedica actualment?
En Giorgos i jo vam montar un centre d'art al 1999. Es tractava d'un espai on la gent podia aprendre arts com la pintura, l'escultura, la fotografia, l'arquitectura, el teatre, la música o la dansa. A més, oferíem també obres de teatre infantil per a les escoles. A l'any 2006 vam canviar de local i van decidir dedicar-nos només a les arts plàstiques. La idea era treballar al centre a les tardes i així poder tenir el matí lliure per treballar al taller que tenim a casa. A més, al 2003 vam fer una inversió a un terreny força gran a la illa d'Evoia, on els estius oferim un programa d'art i natura. Així, organitzem activitats a l'aire lliure, sempre relacionades amb l'art i la recerca dins aquest camp amb grecs i també amb grups de França.

Visita Menorca de manera regular?
Vaig a Menorca una vegada a l'any, normalment a l'estiu. Sempre faig el possible per poder coincidir amb les festes del meu poble, Sant Climent. Menorca representa la meva infantesa, els jocs, experimentar, riure o plorar, la tramuntana, el formatge, la sobrassada, les coques, el ginet, el cel i la mar....

S'ha plantejat tornar en qualque moment?
El futur no es planifica, encara que diuen que el vent bufa malament per als que no saben on van... Al final no té importància on sóc sinó qui sóc i què puc oferir com a persona.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com