Sbert. Ha estat director tècnic de la companyia de transports de Barcelona - Gemma

TW
0

Óscar Sbert Lozano és un enginyer industrial nascut a Barcelona, tot i que els seus pares van néixer a Menorca. Professionalment, durant els darrers vint-i-cinc anys s'ha dedicat al transport col·lectiu de persones, en concret en autobusos. Ha treballat com a director tècnic en la companyia de transports de Barcelona, l'operadora dels transports en superfície d'autobusos. La seva professió l'ha permès adquirir una àmplia perspectiva dels transports i la seva problemàtica energètica i mediambiental. També ha estat president durant els dos mandats legals del Comité d'Autobusos de la Unió Internacional de Transport Públic, una associació amb seu a Brusel·les, de la que actualment és el president d'honor. Sbert va pronunciar el divendres vespre una conferència a l'Ateneu de Maó, dins el Cicle d'Energia, sobre "Transport i mobilitat en el segle XXI. Quines alternatives tenim?".

Quin és el problema del transport col·lectiu?

Cada vegada es reconeix que hi juga un paper molt important dins tota la problemàtica de la mobilitat pública i requereix una intervenció de les autoritats en cada àmbit. No es tracta d'una problemàtica entre un que ofereix un servei i la demanda, el que passa en un mercat normal. El paper de les autoritats es manifesta de cada vegada més. Incideix la problemàtica energètica i ambiental, que s'ha d'afrontar d'una manera conjunta entre operadors i legisladors o reguladors, de manera que es puguin aconseguir uns resultats que siguin convenients per a tothom, no només a nivell local, sinó a nivell global.

Què li sembla la iniciativa de l'Ajuntament des Castell d'apostar pel vehicle elèctric?

M'ha sorprès i m'ha agradat molt. Els arguments que dóna quant a l'adequació de l'àmbit menorquí en aquesta proposta me semblen molt interessants. La dimensió de l'Illa sembla feta a posta per l'autonomia que actualment donen els vehicles que s'ofereixen en el mercat. Aquests cotxes elèctrics són cotxes amb acumuladors, amb una autonomia molt reduïda, que en un territori continental sembla ridícul, però a Menorca té prou sentit. El que m'agrada de la proposta és que dóna peu a un debat de més amplitud, perquè els cotxes elèctrics estan plantejant una nova manera de la utilització de l'energia elèctrica. Les fórmules de venda d'aquest cotxe es centren en el comportament dels acumuladors que requereixen una càrrega nocturna, que ara es atractiu perquè a la nit pots contractar unes condicions favorables. Però, si tots els cotxes de Menorca o d'un lloc determinat, passassin a requerir aquest tipus de funcionament, açò plantejaria unes problemàtiques poc analitzades, quant infraestructures i costos, entre altres. Jo li veig moltes possibilitats perquè pugui ser un precedent per altres ajuntaments, Consell o Govern, però també li veig una dimensió molt més enllà.

Quin horitzó temporal es contempla per a la introducció del cotxe elèctric o d'altre tipus?

Pel cotxe elèctric encara és molt prest, es tracta d'una expressió de voluntarisme. Hi ha altres solucions tant interessants o més que aquesta.

Podria dir quines són?

Es pot fomentar el biocarburant. Hi ha moltíssima indústria que hi està treballant, si volem fomentar la indústria nacional ho podem fer de moltes maneres. El cotxe elèctric té la problemàtica de la manca d'autonomia, tal vegada no sigui la solució per a tothom, tot i que sigui interessant per a Menorca. A la indústria com a proveïdora de la tecnologia nova li interessa cobrir un mercat més ampli, perquè hi ha una recerca i unes inversions a fer. De cara a un futur a mig termini crec que no es planteja una solució única. Es fa evident que solucions n'hi ha moltes.

Quines són aquestes solucions?

Hi ha que reconèixer que s'acaba l'era dels combustibles fòssils i alternatives de tipus sostenible n'hi ha, tant en forma líquida com gasosa. La tecnologia híbrida també és un reforçament de vehicles en circulació urbana que ajuda a reduir el consum energètic. Tenim els carburants líquids derivats dels olis vegetals; els alcohols; el biogàs, tots els abocadors de fems produeixen metà que es pot cremar; també hi ha tota la perspectiva de l'hidrogen. Tenim una llista de coses ben prou àmplia i totes elles es poden tenir en compte, perquè quasi totes depenen de condicions locals.

Pot posar un exemple?

Si hi ha un bon circuit de recollida d'olis culinaris usats, l'oli de fregir, es pot fer un sistema que transformi aquest oli en biodiesel i fer un circuit de tractament de residus que pugui servir per tenir un combustible, açò s'està fent. Si hi ha molts serveis de gastronomia, hotels i restaurants concentrats en una zona determinada, estic pensants en zones turístiques, es pot fer. Localment pot ser una solució. A altres bandes, pot ser que el sistema disponible sigui el tractament d'aigües residuals, que produirà metà per fermentació. Tenim moltes alternatives com a fonts d'energia.

Quina pot ser la més viable?

Consider que viables ho són totes. No hi haurà una panacea, tenim una sèrie de possibilitats i s'ha d'analitzar la disponibilitat local.