Al Museu de Menorca es va inaugurar anit l'exposició que porta el suggestiu títol de "Cadàver exquisit". Mig centenar d'artistes de les Illes balears, entre els que es troben els menorquins Paca Florit i Eugenio López, han participat en la proposta formulada per Projecte Llevant que, amb el suport de la Conselleria d'Educació i Cultura i l'Obra Social Sa Nostra, van proposar el repte d'acoblar la seva obra a l'artista que l'havia produïda anteriorment. "Cadàver exquisit" en realitat al·ludeix a una antiga tècnica emprada pels surrealistes a inicis del segle XX a França que s'inspirava en el vell joc de taula anomenat "conseqüències" en el que cada persona només podia veure la paraula que el jugador del torn anterior havia escrit, va ser així com sorgí la famosa frase "el /cadàver /exquisit /el vi /nou" que hom ha completat com "el cadàver exquisit beurà vi nou".
Els teòrics i impulsors de la tècnica "cadàver exquisit" com a estratègia creativa van ser André Breton i Tristan Tzara entre altres que sostenien que la creació era així especialment poètica, que havia de ser anònima, espontània, intuïtiva i en la mesura del possible automàtica. La tècnica aplicada al dibuix, i en molts casos collage, ha estat concebuda habitualment en una pàgina dividida en tres parts en la que algú dibuixa el cap, segueix el del tors i finalment el que dibuixa els peus només ha vist el tors.
L'exposició "Cadàver exquisit" s'ha formulat de manera diferent, cada artista ha rebut un llenç quadrat de 50 centímetres per banda en blanc més l'anterior que havia iniciat un artista diferent.
El recorregut per la successió de quadres ofereix múltiples lectures que a vegades queden coherentment enllaçades i altres trencades de cop. En un tram en concret podem observar com Maria Carbonero (Palma, 1956) estira una línia blava del quadre anterior que envolta al coll de la seva figura; Jim Bird (Anglaterra, 1937) aprofita la cigarreta de la figura de Carbonero per delectar-se amb el fum en un quadre abstracte; Amador (Pollença, 1957) pren el fum i el converteix en dues figures escultòriques; Ellis Jacobson (Califòrnia, 1925) continua la història, també en abstracte, amb un forat al mig del quadre molt suggestiu; llavors arriba l'obra d'Enric Irueste (Huesca, 1957) que trenca amb tota la història sense problemes i ens retrata un interior amb dos cans i el seu amo assegut a una cadira.
La majoria d'obres, predominantment abstractes però també figuratives fins i tot fotografies i algun collage, un amb mirall inclòs, prenen de l'obra anterior alguna forma que s'introdueix subtilment en l'obra posterior deixant així el marge suficient perquè l'artista es senti en la llibertat de crear amb el seu propi estil. El resultat final és interessant i sorprèn gratament veure com artistes de diferents generacions i diferents estils es conjuguen entorn a una proposta que els motiva.
Tots els artistes que participen en aquest projecte han fet donació de la seva obra que es veurà subhastada, al final de l'exposició itinerant per les Illes, per l'ONG Llevant en Marxa que destinarà els doblers obtinguts a inversions a la zona de Gefersa i Sherko a Etiòpia per continuar projectes de desenvolupament iniciats a l'any 2004. Un final feliç per una iniciativa que s'ha resolt en tan sols quatre mesos, els que havien tingut tots els artistes per crear la seva obra al relleu d'una anterior proposta, un temps rècord amb enormes conseqüències.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.