El teatre d’Albertí, al dia en una nova obra de La Clota i Moll Oest

"Assajant Albertí", dirigida per Pitus Fernández, posa a escena l'obra del traductor dos segles després i a la vegada proposa una reflexió profunda sobre les circumstàncies reals amb què s'han de veure els actors i actrius teatrals i les maneres distintes de dirigir una obra amb resultats correlatius al mètode que s'intenta aplicar. I tot amb escenes clàssiques que ens transporten a l'autenticitat d'un teatre d'altre temps; escenes còmiques que fan esclatar el públic de riure, moltes d'elles sense diàleg; escenes reflexives, altres més distingides i la darrera amb sorpresa inclosa a nivell escenogràfic.

Quatre joves aspirants a dramaturgs es preparen cadascun una escena d'una obra d'Albertí per presentar a un concurs, qui guanyi guanyarà la producció d'una obra al Teatre Nacional de Catalunya, malgrat competir entre ells també han de cooperar per tal de tirar endavant els projectes. L'actriu Adriana Aguilar en el seu paper és la primera en fer de directora d'una escena del "Barber de Sevilla" de Beaumarchais traduït per Albertí. Com a directora propicia que els seus actors treballin la part més corporal implicant-se a fons per obtenir els resultats que desitja; Josep Mercadal, Ramon com actor, confia amb els seus actors, puntualment els fa indicacions i al final els expressa tot el seu entusiasme; Laia Galceran, Marta en l'obra, dirigirà un tros de "Pamela" de Goldoni, és de les que dóna pautes, però ho fa amb carinyo; i per últim Lluís Vinent, en el paper de Julià, composa l'escena en el moment, deixa fer als seus actors i no perd detall sobre l'escenari. A més de mostrar distintes formes de dirigir a l'obra es tracta un dels temes latents que afecta al món del teatre quan en un moment determinat Marta els anuncia que renuncia i se'n va a la televisió on guanyarà més diners, però la passió acaba imposant-se i es sacrifica en bé de l'experiència teatral.

La Clota i Moll Oest troba així la fórmula per portar al teatre Albertí, com a propòsit principal, però al mateix temps temes actuals amb els que aconsegueix una obra interessant, a la vegada divertida i peculiarment original.