"L’esperança és com la sang, que no la veiem però no podem viure sense ella"

És possible l'Evangeli de la Salut en una societat plural?
Es tracta de veure el model de salut que trobem a l'Evangeli. I jo em pregunto quina salut va oferir Jesús als homes del seu temps? Ell va guarir persones mitjançant miracles, però va venir per una salut que comença amb la salut física i que pretén ser més integral. És la salut relacional, perquè hi ha relacions patològiques, malaltisses. Va venir per guarir les relacions, per enfortir les relacions interpersonals, guarir-nos de l'esclavitud, com és la dependència al tabac, l'alcohol, el treball, que són malalties psicoespirituals. Va venir perquè siguem capaços de viure lúcidament, no alienats, no viure nosaltres mateixos sinó que ens visquin des de fora. A aquests trets en podríem afegir d'altres com trobar un sentit a la vida. També va venir per obrir-nos a una visió transcendent de la vida, per viure saludablement una relació amb Déu i també per enfortir la nostra capacitat d'estimar.

I així, quina lectura se'n fa avui en dia de la manera de viure la salut?
Avui en dia els homes som força contradictoris. Hi ha maneres, desitjos de viure la salut que estan allunyats de l'Evangeli. Poden ser l'obsessió per la salut, la tortura de les dietes, la cirurgia estètica o correctiva. Però hi ha altres dimensions característiques de la salut que tothom necessita. Tothom vol ser lliure, alliberar-se d'esclavituds. Quantes persones no desitgen guarir les seves relacions amb els altres, amb les coses, amb Déu, el rebuig del propi cos, les relacions interpersonals. L'Evangeli proposa un estil de vida molt saludable. La literatura diu que la meditació, la reflexió, la introspecció ajuden molt a l'equilibri personal, a la salut, perquè la salut és qüestió d'equilibri.

El dolor, les pors, les llàgrimes, es troben a la farmaciola del malalt. Davant aquesta realitat, ¿com ha de respondre la comunitat cristiana?
Jesús es va plantejar el sofriment dels altres com a sofriment propi. La comunitat cristiana s'ha de distingir per això, quin lloc ocupa la meva vida, feina, opcions i quin lloc ocupa en la comunitat cristiana el pobre, qui està sol, la gent gran. Un dels signes més visibles de la societat sana és la solidaritat. Una societat que no cultiva la solidaritat és una societat malalta. Una de les coses més esperançadores és que es multipliquen els signes de solidaritat a través del voluntariat, dels agents pastorals de les parròquies.

Què diferencia la realitat d'un malalt en el context evangelitzador amb una altra realitat del malalt fora d'aquest àmbit cristià?
És entrar en un món molt complicat perquè abans de ser creients o no creients, som humans i davant la malaltia, el sofriment, allò que es posa en evidència és la nostra condició humana. Com a humans, tots tenim valors que en el moment de la malaltia es posen en evidència, com l'esperança, la capacitat d'enfortiment, l'apertura al diàleg i són valors que no són monopoli dels cristians. Després hi ha quelcom més que és el sentit transcendental de la vida. Tothom necessita respondre a algunes preguntes que solen aparèixer en el moment de la malaltia. A més, qui és creient té recursos que altres no tenen com la fe, la confiança en Déu, l'esperança en el més enllà o el valor de la pregària i l'oració.

Vostè defensa una nova salut que brolla d'aquest Evangeli de la Salut. A què es refereix?
Avui aquesta manera d'explicar la salut és força comuna. És la diferència que fan alguns autors entre la salut biològica i la biogràfica. La biològica es refereix a la salut del cos mentre que la biogràfica és la salut del cos viscut, del subjecte, de la persona. I de la mateixa manera que el cos té elements constitutius la persona té notes distintives com la consciència, la llibertat, la voluntat, les relacions. També aquests elements constitutius de la persona poden ser sans i malalts. Ja des de fa uns anys s'està parlant de passar d'un model biomèdic al model relacional. Avui cada cop és més freqüent aquest llenguatge de la salut, que no només afecta el cos sinó la persona. El model de salut que demanem ha de ser diferent a altres temps perquè hi ha patologies que estan superades i d'altres de noves. Un autor rus deia que hem vençut la batalla dels microbis i hem perdut la guerra dels nervis.

I així, les religions poden ser terapèutiques?
Sí clar i, avui molta gent cerca en les religions, més que la salvació, la salut. Religions que ajudin a recuperar la felicitat perduda i a viure sanament, a superar malalties que són moltes vegades psicoespirituals.

La comunitat cristiana ha de ser sembradora d'esperança i, per tant, l'església llar de salut?
El que més necessitem els éssers humans és l'esperança. És com la sang, que malgrat no es vegi no podem viure sense ella. I llar de salut vol dir que a l'Església hi cabem tots.