"M’interessa un teatre que no faci perdre el temps a l’espectador"

Després d'una llarga carrera com actor, la passa següent era la de fer de director de teatre?
Potser era la passa següent, però que ve de forma natural per un desig de contar les coses a la teva manera. El meu debut com a director va ser amb "La cabra o, Qui és Sylvia?" el 2005, vaig poder fer l'obra de la manera en què jo l'entenia, dirigir una obra de teatre és explicar al públic una història d'una manera determinada i el director és el que tria aquesta manera. L'experiència va anar molt bé perquè em van donar el premi Max al millor director i vaig repetir després amb "Els nois d'història". "La vida por delante" és la tercera obra que dirigeixo i ja estic ficat en una nova direcció que anirà més lluny, concretament s'estrena el 30 de juny a Istanbul, Turquia, una obra de Cervantes que es titula "La gran sultana".

Com definiria la seva pròpia manera de fer teatre?
A mi m'ha interessat sempre un teatre que no faci perdre el temps a l'espectador. Per mi el fet que hi hagi uns espectadors que prenen la decisió, d'una manera absolutament lliure i generosa, d'anar a veure un espectacle i no un altre i decideixin anar a veure un espectacle en què jo treballo com actor o com a director, això em suposa a mi un compromís amb el públic i no el puc decebre de cap manera. Per tant trio les funcions en funció de l'entreteniment que ofereixen, també diversió i sobretot reflexió en parts més o menys equitatives. M'agrada que la gent, per descomptat, durant la funció rigui o plori, s'emocioni, passi per tot tipus d'estat d'ànim, però que en sortir del teatre se'n recordi i durant els dies següents li vengui al cap alguna frase o alguna imatge que recordar i que potser li ajudi a trobar algunes respostes a preguntes que s'hagi formulat en la seva vida.

De la boca de l'escenari cap al darrere, com és el treball de Pou?
És complex això, porto més de quaranta anys de teatre amb moltes funcions estrenades, però sí puc dir que cada actor té el seu mètode i el seu sistema per preparar-se i documentar-se per a cada personatge, i cada personatge i cada funció té els seus reptes i els resultats són diferents. L'actor requereix sobretot d'una gran memòria, és una feina molt mecànica i si un no té memòria s'ho pot passar molt malament. Quan tens el text sabut i has entès el personatge, l'has documentat, has de trobar la teva manera d'interpretar-lo i has de procurar que sigui l'encertada. El director és el que ajuda a trobar als actors la millor manera. Jo crec que el nostre treball és una cosa molt seriosa que requereix d'un gran rigor, al darrere hi ha moltes hores de treball.

Malgrat la seva passió pel teatre també ha fet cinema i televisió.
Sóc home de teatre, però també m'agrada molt el cinema i la televisió, no els menyspreo en absolut, he fet de tot i m'agrada, la relació amb la càmera i amb l'objectiu de la càmera em sedueix molt. Però sí és veritat que el teatre és el meu mitjà natural, com els peixos a l'aigua. Jo dalt l'escenari és on em sento segur i on sé que mano quan surto a l'escenari cada dia i entro en contacte en directe amb el públic i això em dóna un sentit de la responsabilitat que sempre és molt gratificant.

Què cal explicar al públic que anirà a veure "La vida por delante" avui al Principal?
És una història molt tendre de relacions humanes, això avui en dia és molt important perquè vivim en una societat molt mecanitzada i unificada. És la història d'una vella exprostituta jueva que cuida i s'ocupa de la vida i educació d'un adolescent musulmà i és un exemple clar de la convivència possible. L'obra ve a dir que quan els éssers humans per moltes ideologies diferents i conceptes religiosos que tenguin, quan es troben un a un s'entenen, les persones saben entendre's, potser els que no saben fer-ho són els governs, els estats i els exèrcits, però l'ésser humà s'entén fàcilment amb un altre ésser humà. Aquesta és la línia argumental general, però hi ha una altra lectura molt maca, que és la història d'una senyora gran que arriba als últims moments de la seva vida i un nano jove que comença els primers moments de la seva vida, i tots dos són capaços de conviure i ajudar-se.

Com va ser el primer contacte amb Concha Velasco per brindar-li aquest paper?
Ja posats com a director del Teatre Goya vaig oferir a Concha Velasco la funció de "La vida por delante" però amb la intenció de si ella acceptava el meu oferiment, buscar entre tots dos el director apropiat per dirigir-la. La meva sorpresa va ser quan ella me va dir que acceptava però amb la condició que la dirigís jo! I com que ho va plantejar com a condició imprescindible vaig acceptar, en primer lloc em vaig sentir afalagat per la confiança que dipositava en mi una actriu com ella.

Se nota que estan molt units, no obstant Concha Velasco va declarar que els inicis no van ser tan polits, que és vostè un director una mica difícil...
Sí, és cert, al principi ens vam tantejar per conèixer-nos i després tot va fluir formidablement. Ella ha estat molt generosa amb mi perquè es va posar amb les meves mans des del primer dia d'assaig com si fos una noia que comencés! Ella diu molt que som un director molt dur i exigent, m'agrada que ho digui, i és veritat perquè crec que l'excel·lència només es pot aconseguir a base d'hores de treball i de recerca i jo no em conformo amb que una cosa sigui només bona, cerco sempre l'excel·lència. Concha Velasco en aquest ofici nostre en el nostre país és la millor representant del que és una actriu total, amb passió i una capacitat d'entrega i treball increïble, de fet ha fet tots els gèneres, en el teatre ha fet comèdia, drama, musical; en el món de la televisió també, actriu, presentadora de molts programes, ha fet de tot; també ha fet cinema... Confio en tornar a treballar amb ella, ja en tenc ganes, però sé que "La vida por delante" tindrà un gran èxit a Madrid i estarà encara molt temps en cartellera i de gira per Espanya, haurem d'esperar.