Pitaluga. Es dedicarà a la coordinació de la qualitat del centre - Gemma Andreu

TW
0

El primer curs en acabar la carrera, el 1977, va obtenir una plaça d'interina en comissió de serveis a Guinea Equatorial, adscrita a l'Instituto Ramiro de Maeztu, de Madrid. El curs 1978-79 va exercir a un institut d'Orihuela i després va aprovar les oposicions, aconseguint el destí definitiu a Maó a partir del curs 1979-1980. Durant els primers anys va desenvolupar diferents càrrecs directius, com el de vicedirectora durant un any i cap d'estudis durant nou anys abans d'ocupar la direcció del centre. Imma Pitaluga (Sant Joan d'Alacant, 1955), casada amb un maonès i amb un fill també nascut a Maó, tanca a final d'aquest mes un cicle de 15 anys al front de l'equip directiu de l'IES Joan Ramis i Ramis.

Quina era la situació de l'institut quan vostè va ser nomenada directora del centre?
Donava una impressió d'institut tercermundista, les seves instal·lacions eren velles. Per altra banda, era un institut que funcionava molt bé quant a professorat, amb un molt bon ambient, i també amb un alumnat magnífic.

Quina matrícula tenia el centre?
La matrícula d'aquest institut sempre ha estat molt alta. En aquella època devia rondar un miler d'alumnes. Durant els nou anys que vaig ser cap d'estudis va funcionar el doble torn de matí i capvespre, amb els tres cursos de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el Curs d'Orientació Universitària (COU). S'ha de dir que era l'únic institut de Secundària que hi havia en aquesta zona i l'altre era el "Quadrado", a Ciutadella.

Quines necessitats més urgents tenia el centre? Quines actuacions va prioritzar?
El primer any de directora es va suprimir el torn del capvespre, perquè el "Cap de Llevant" començava a tenir més alumnes i després es va incorporar el "Pasqual Calbó". El primer que vam fer va ser canviar el sistema educatiu, passar del BUP a l'ESO.

El centre també va patir uns problemes en la seva estructura.
Sí, el 1996 es va descobrir que una columna que sustentava la part principal de l'edifici, entre la sala d'actes i l'ampliació feta a finals dels anys 70, estava deteriorada, es desfeia. Es va apuntalar tota la sala d'actes i es va fer la primera actuació amb caràcter d'urgència, degut al perill que comportava. Anys després vaig descobrir que aquestes obres van crear certes suspicàcies, perquè estranyava que s'hagués començat per la sala d'actes i no a les aules. No va ser per lluir una sala d'actes com es va interpretar de forma errònia.

Quins projectes educatius destacaria d'aquests anys?
Hi ha dues etapes diferenciades. A la primera etapa, des de 1996 a 2003, es van fer actuacions tant estructurals com de la vessant educativa, la implantació de nous estudis, sempre mantenint el prestigi que venia des d'abans. El "Ramis" va passar de tenir la funció més elitista i de formar bons alumnes per anar a la universitat a atendre la diversitat. La segona etapa ve marcada clarament per la incorporació de l'institut al projecte de la Conselleria d'Educació per a la implantació d'un sistema de gestió de qualitat. El 2004 vaig presentar un projecte de direcció que estava implicat en el tema de la qualitat en el centre.

Què ha representat aquest sistema de qualitat?
Personalment, m'ha representat tenir l'oportunitat de canviar les coses a millor, d'anar incorporant canvis que queden establerts, a diferència d'altres canvis que desapareixen quan la persona que ho ha impulsat se'n va del centre. El sistema de gestió de qualitat ho evita totalment, perquè permet que el centre funcioni amb un projecte i amb un sistema que és independent de les persones.

Expliqui en què consisteix aquest projecte.
Tenir uns objectius clars, una visió de centre i un projecte educatiu -que s'havia tingut sempre, però d'aquella manera- que es treballa en tots els àmbits del centre. Vull subratllar la implicació de la major part del professorat, s'estimen el centre i la pràctica totalitat tenen un sentiment de pertinença.

El "Ramis" ha estat un dels instituts pioners a Balears en implantar aquest sistema.
Sí, va ser un dels primers en aconseguir la certificació ISO i el primer a Menorca. En l'actualitat, hi ha uns vint-i-dos instituts certificats arreu de Balears. Per altra banda, el "Ramis" ha estat capdavanter en l'avaluació EFQM, que representa una millora de coses que no són de compliment de requisits, sinó d'aspectes més humans, que afecten a la millora de la satisfacció de l'alumnat, de les seves famílies, l'èxit escolar, la satisfacció del personal i els resultats en la societat, entre altres. El 2008 ens van concedir el Premi Balear d'Excel·lència en la Gestió, en la categoria de plata. Ens havíem animat a participar-hi, perquè havíem treballat aquest model, però s'havia d'avaluar la consecució dels objectius i comparar els resultats amb altres centres, que a vegades és molt difícil.

Per què?
En aquell moment només podíem comparar els nostres resultats acadèmics amb altres instituts de Balears, però no podíem comparar més indicadors perquè altres centres no els recullen. Açò és un problema a l'hora de fer l'EFQM.

I com ho van resoldre?
Teníem contactes amb altres centres de qualitat, amb l'IES Navarro Villoslada, de Pamplona, que havia obtingut el Premi de Plata de Qualitat Europea d'Excel·lència i el 2007 va guanyar el premi d'or. Ens vam incorporar al panell d'indicadors de la Fundación Navarro para la Calidad i, des de fa tres anys, el "Ramis" és l'únic institut fora de Navarra que participa en aquest panell juntament amb uns noranta centres. Comparam cent indicadors diferents amb la referida fundació per a la qualitat.

Quins projectes s'han quedat sense materialitzar per motius econòmics o per manca de temps?
No descartam en absolut presentar-nos una altra vegada al Premi Balear d'Excel·lència en la Gestió per aconseguir la medalla d'or. El "Ramis" està molt preparat per obtenir aquest premi amb tota la feina que s'ha fet durant aquests anys. Quant a les feines pròpies del centre, considero que no ens hem deixat res, perquè cada any hem fet plans de millora. El darrer Pla Estratègic que hem fet, del període 2009-2013, aprovat pel Consell Escolar, inclou una sèrie d'objectius de millora del centre que encara s'han d'aconseguir.

I quant a infraestructures?
He d'agrair a la Conselleria que hagi actuat i hagi fet la renovació del centre. No obstant, encara hi manca fer l'ampliació, tenim només vint aules per a trenta-cinc grups, es treballa el millor possible perquè els alumnes no es vegin afectats. A més hi ha vuit aules prefabricades, l'alumnat s'ha de moure de classe contínuament, açò és el més dur per a mi, perquè és una cosa que no ho puc canviar, a diferència d'altres aspectes.

És el "Ramis" un centre conflictiu?
No, en absolut. Tenim uns resultats molts bons d'enquestes de satisfacció dels alumnes. Tots els alumnes de primer d'ESO pràcticament donen un vuit de mitjana a devuit preguntes que hem fet sobre la seva estada en el centre i, sobretot, la formació que reben, és una satisfacció. Quan hi ha hagut conflictivitat és perquè les actuacions que s'han fet no han estat les adequades. Quant les valoracions del professorat, certs aspectes no són tan alts perquè sempre són més crítics, però sí que són notes que estan entre el sis i el set. El percentatge de persones que donen una puntuació de suspens es pot comptar amb els dits de les mans d'entre un centenar de professors.

Com qualifica el professorat?
Es tracta d'un professorat amb molta qualitat, que treballa molt i s'implica en tots els plans de millora. Es pot veure en el número de premis que obtenen els nostres alumnes i en els resultats de la selectivitat, donat que la nota de mitjana està entre les deu millors de tot Balears.

És complicat gestionar un centre d'aquestes característiques?
És molt complicat, tots els centres són complicats. Hi ha molta feina per fer. La veritat és que estic molt contenta que hi hagi un grup de professors que, tot i no presentar un projecte per a quatre anys, sí es faci càrrec d'un nomenament per a dos anys, continuant tot el nostre projecte.

Quina ha de ser la funció dels centres?
No ens podem dedicar només a instruir els alumnes, sinó a formar-los en tots els nivells i el "Ramis" ho està fent. No només preparam alumnes per a la selectivitat, per guanyar premis, també tenim cura en l'atenció a la diversitat, en recuperar alumnes amb un departament d'orientació magnífic.

Per què no ha renovat en el càrrec de directora?
La veritat és que quinze anys són molts i els projectes que hem posat en marxa poden continuar, amb la finalitat de millorar-los. També penso que el canvi és molt sa per a l'institut, continuaré treballant des de la coordinació de qualitat i necessit més temps per promoure l'èxit escolar, una qüestió en què crec molt.