"Començar de zero cada dos o tres anys és estimulant però també complicat"

Per quin motiu va marxar de Menorca?
Vaig començar treballant a la fàbrica de El Caserío a l'any 1993, quan va ser adquirida per la multinacional nordamericana Kraft Foods. Al poc temps va sorgir l'oportunitat d'exercir com a analista financer de l'empresa a Madrid. Allà va començar aquest llarg viatge.

Un viatge que l'ha portat a viure a cinc ciutats del món en quinze anys...
Si. Hem viscut períodes d'entre dos i tres anys a Madrid, Londres (Regne Unit), Zurich (Suïssa), Beijing (Xina) i Curitiba (Brasil). A Chicago ja portem tres anys i es possible que hi estem més temps, però mai no es sap.

Què han suposat a nivell personal tots aquest canvis?
Per una part han estat molt estimulants. Hem sento privilegiat per haver tingut l'oportunitat d'interactuar amb persones i cultures tan diferents, que m'ha permès aprendre de les diferències. Per una altre banda, els canvis també han resultat complicats. Començar de zero cada dos o tres anys es una tasca difícil: fer amics de nou, trobar escoles pels fillets i una nova casa...

Tot i la seva vida nòmada va aconseguir formar una família?
Si. Vaig conèixer a la meva dona, na Carol, a Menorca. En aquella època ja estava instal·lat a Madrid però als estius tornava a l'Illa tots els caps de setmana que podia. Ella és natural de Barcelona però després d'acabar la carrera de Filologia Anglesa va decidir anar a Menorca a l'estiu a treballar com a recepcionista d'un hotel. Tenim dos fills, en Nico, que va néixer a Zurich i en Guille, que va néixer a Londres. També tenim un gat xinès que es diu Napoleón. El va adoptar la meva sogra fa uns anys i actualment viu a Barcelona

Com s'han adaptat els seus fills a aquest 'modus vivendi'?
Fins al moment ho han portat bé però ara estan una mica més assentats. Abans sempre preguntaven a on aniríem i ara els hi agradaria quedar-se a Chicago una temporada. El que si volen es passar els seus dos mesos anuals a Menorca.

Després de viure a països tan diversos, quin idioma parlen a casa?
És complicat. A casa parlem en anglès la majoria del temps. Amb na Carol parlo un híbrid entre català i alaiorenc. En Nico sap parlar mandarí, portuguès i espanyol i en Guille parla principalment anglès tot i que s'espavila amb l'espanyol durant l'estiu.

Si hagués de triar una de les ciutats en les que ha viscut, amb quina es quedaria?
De cada una de les ciutats tenim records positius. Posats a triar, l'experiència a Beijing és una de les que més ens va marcar. Suposo que té relació amb el fet de que és la ciutat més diferent de totes en les que em viscut. La cultura xinesa és fascinant, té una herència mil·lenària. A més, a Beijing ens van acollir molt bé i vam conèixer a molta gent. També vam tenir l'oportunitat de conèixer Àsia, que és un continent encantador. Durant aquesta estada, la meva dona va aprofitar per llicenciar-se en estudis de l'Àsia Oriental per l'Universitat Oberta de Catalunya.

Fa quasi tres anys que viuen a Chicago ¿Quina va ser la seva primera impressió al arribar a la ciutat?
Em va semblar molt gran: cotxes grans, carrers grans, botigues grans i plats molt grans als restaurants. ¡Sembla que pels americans el tamany si importa!

Va resultar difícil l'adaptació als EEUU?
En realitat, costa adaptar-se a qualsevol ciutat. EEUU pot semblar a vegades un país superficial i materialista i, concretament, en aquesta part del país la gent és una mica tancada. Tot i així, aquí tenim accés a moltes coses que no hem tingut a altres ciutats com bones infraestructures per a esports, teatres, música, etcètera.

A quina zona de la ciutat viuen?
Vivim a una zona residencial que s'anomena Lake Forest i que es troba a uns 30 quilòmetres de Chicago.

Que és el que més li agrada de Chicago?
El que més m'agrada és la arquitectura de la ciutat, el llac Michigan, els parcs i les reserves forestals. Pel contrari, no m'agrada gens el clima: estem durant quatre mesos a temperatures sota zero i en ocasions a menys 20 graus.

Quines son les principals peculiaritats dels americans?
Són difícils de definir i no crec amb els estereotips. Quan portes un temps als Estats Units arribes a la conclusió que els de Nova York no tenen res que veure amb els de Miami, ni els de Chicago amb els de Los Ángeles. El que sí tenen tots més en comú és el patriotisme i que "la pela és la pela".

Visitau Menorca sovint?
Na Carol i els nens venen tots els estius a passar quasi dos mesos. Jo normalment vinc per dues setmanes, sempre depèn de la feina. No obstant, intentem seguir lligats a l'Illa: cada matí llegeixo el 'Menorca' on line, els nens son socis del ViveMenorca (encara que no han anat a cap partit) i participants regulars a l'escoleta de vela del Club Marítimo de Mahón. Jo m'he fet soci fa poc d'un grup de gent que es diuen Fotobloggers Menorca. Sóc un apassionat recent de la fotografia i, si la feina m'ho permet, prest acabaré els estudis al Photography Institute.

Què és el que més troba a faltar de l'Illa?
La família, na Belly, na Pueyo, i en Lluís el verd del camp a l'hivern, la mar, la llum, la gent, la pau, sortir amb el llaüt d'en Tóbal i na Lina, anar a pescar amb en Ramón i en César, els entrepans del Gradinata, les tertúlies amb en Fernando i en Tomeu Gili i, en alguna ocasió nostàlgica, uns caragols a Es Molí seguits amb una copeta al bar Nou.

Tornareu a instalar-vos a Menorca en un futur?
Si, però no sé a quin futur.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com