Sant Lluís festeja el seu dia gran entre família i amics

Per berenar taula gran, quasi tots preferien un bon cacau on mullaven coques i menjaven pa, sobrassada i formatjades, la petita Míriam, açò si, un bon bol de llet amb cereals.

A la mateixa casa mentre uns s'acabaven d'aixecar i els altres berenaven i arribaven amigues de la família, vivien un moment molt especial. El nebot, en Santi Seguí, fill d'Ana Maria, s'anava a vestir de caixer a ca la seva tia d'on sortiria amb el seu cavall a les 8.45 hores per afegir-se a la qualcada que donaria unes quantes voltes de caragol pel poble abans d'anar a missa.

Quaranta-cinc caixers i el fabioler entraven puntuals a l'església de Sant Lluís on es celebrava la coneguda popularment com a missa de caixers. Mentre fora s'anava acumulant la gent i un equip de dos homes regava l'arena escampada per la plaça perquè no fes tanta pols amb el trepitjar de les potes dels cavalls.

Jaleo
El jaleo, que va començar puntual a les 11.30 hores, es va viure amb la mateixa intensitat de sempre, amb dos cavalls per tanda que oferien els seus bots amb més o menys gràcia. Na Margarita, la seva germana Ana Maria i en Jaume ho van poder veure des de dalt de la tarima gràcies als seients que tenen reservats com a familiars d'en Santi. A les 14.05 s'entregava l'última canya, hi quedava ja tan sols una darrera volta de caragol per gaudir de la màgia que desperten els cavalls en l'entorn urbà que vesteixen de festa.
Moments després la banda respirava a fons per fer viure com la nit passada la locura de la ja coneguda com a samba que fa arribar a la seva màxima expressió la banda des Migjorn.

En Toni, un dels quatre fills de na Margarita i en Jaume, ho comentava "és una festassa, açò està clar, però també és cert que no passen més coses greus perquè Déu no ho vol. Hi ha gent per enterra, jo he vist a més d'un sortint plorant de la plaça, hi ha fins i tot desmais. Especialment els que no són d'aquí no saben on es posen, molts fins i tot van en xancles". En Toni prefereix entrar a la plaça per fer botar uns quants cavalls, sobretot si són de caixers coneguts, al jaleo del matí, "al vespre encara que no ho sembli costa veure-ho clar, la foscor no ajuda".

El dinar familiar a ca la família Tudurí Olives ha canviat molt des de fa uns anys. "Abans", explica na Margarita, "dinàvem tots junts, ara tot acaba molt tard i el que feim és que venen a dinar uns quants quan volen. Per açò has de preparar un menjar que estigui a punt a qualsevol moment. Ahir, dissabte, si que vam dinar tots junts com cada dissabte, sempre som 19 a taula".

Capvespre
Després de descansar una mica i que tothom es pugui prendre la seva dutxa toca mudar-se, com antany, i anar a veure les carrosses. En Jaume i na Margarita, juntament amb alguns familiars més, tenen reservat un trosset del Cós per posar-hi cadires i gaudir en primera línia de les carrosses que són tota una institució a Sant Lluís tot i que sembla que van de cap a caiguda.

Acabades les carrosses, a menjar família i amics una altra vegada. "Sopam de sobres de menjar, encara n'hi ha prou per a tothom", comenta la mestressa de la casa.

I per acabar, a veure els focs artificials i per als que encara en tenguin ganes i energies queda la revetlla al pla de sa Creu amb les orquestres Elements i Fraggles.

La Creu Roja, com informà el seu coordinador Osvaldo Corretja, no va haver d'atendre incidències greus. Una dotzena de persones acudiren al seu servei per trepitjades de cavall i alguna empenta que acabava amb un cop blau considerable. 16 persones i una ambulància estaven de guàrdia per tal de socórrer qui ho hagués de menester i afortunadament la festa va acabar bé per a tots.