María Asunción Moles Cortés - Cris

TW
0

Autofitxa
Vaig néixer a Ciutadella el 1931 i el gener faré 80 anys. Estic casada amb Jesús de Olives Lluch i tenim dues filles, dos fills, i quatre néts. Al llarg de la meva vida m'he dedicat de ple a la meva família i a tenir cura de la casa. La música és la meva afició davant de tot i fa 11 anys que form part de la Coral de la Parròquia de Sant Francesc de Ciutadella. Llig tres diaris al dia i ara estic aprenent informàtica.

D'on ve la passió per la música?
Mon pare, Carlos Moles, me va apuntar, de molt joveneta, a les classes particulars de piano de mestre Llorenç Galmés. Quan vaig arribar a l'equivalent al vuitè curs, vaig haver de deixar la música per circumstàncies familiars. Després em vaig casar i van néixer els fills. Me vaig oblidar de la música.

Com va reprendre l'afició?
Vaig recordar que sabia música quan la meva filla Desiré me va demanar una flauta per a l'escola. Vaig mostrar solfeig als fills, però no han seguit amb la música.

Després d'anys sense practicar, perquè decidí tornar a estudiar?
Els fills havien crescut i em vaig matricular al Conservatori de Música a Maó, quan Marlén Coll era la directora. Vaig anar també a classes particulars amb Andrea Mesquida, molt bona professora. A casa érem set i havia de matinar per estudiar solfeig i harmonia. Havia de començar de zero. Als 60 anys vaig obtenir el grau mitjà de piano. Era un deute amb mon pare: volia que seguís amb la música.

I com entrà a la Coral de la Parròquia de Sant Francesc?
Fa més de 20 anys, el senyor Guillem Coll me va sentir tocar i m'animà a ser l'organista en els assajos de la Capella Davídica al Seminari. Quan deixà la direcció del grup, fundà la coral de Sant Francesc i me cridaren per tocar l'orgue. Però em consider més pianista que organista. Tomé Olives, un gran professional, me donà unes quantes classes i me mig defens (riu).

A la coral tot són veus femenines i vostè és la veterana...
Al principi hi havia baixos i tenors, però ara tot som dones. Fins i tot la directora, Manola Extremera, que ho fa molt bé. El grup està obert a qui vulgui venir a cantar.

Com ho fan per assajar ara que Sant Francesc està tancat per obres?
La darrera actuació va ser en la celebració de la Mare de Déu del Carme. Prest tornarem a començar amb els assajos. Mos trobam dues vegades per setmana i mentre hi hagi obres, assajam a la Catedral, amb un orgue elèctric portàtil que no m'agrada gens (torna a riure).

I quan podem escoltar la coral?
Dependrà de la programació. La primera actuació sol ser per la Mare de Déu del Pilar. Després preparam el repertori de les misses de Nadal i, a continuació, la celebració de Pasqua. També cantam en les misses dels diumenges i festius, en casaments i comunions.
El nostre és un repertori religiós.

Què li aporta el grup?
A vegades me demanen si no estic cansada. Però a mi la música no me cansa, m'agrada tant com el companyerisme que tenim. La major satisfacció va ser quan el rector, Gerard Villalonga, ens va felicitar per la nostra actuació. La música és una il·lusió i la coral, la manera de poder-la expressar.

I a més, sona el piano a casa!
Ara menys que abans perquè estic aprenent informàtica. Em vaig matricular a l'Escola d'Adults i els Reis me van dur un ordinador portàtil.

Amb professora particular...
Don classes de piano a una mestra de l'Escola des Born. Un dia vam decidir ajudar-nos: jo li don una hora de piano i ella me dóna una hora d'informàtica. És un bon intercanvi!