"La fotografia no és una garantia de res, en tot cas ho és l’honestedat del fotògraf"

Res és el que sembla a ulls d'un fotògraf?
La fotografia és una trampa. Ens sembla que ens dona un reflex de la realitat, però de fet és una construcció sofisticada que obeeix a tots uns paràmetres de tipus cultural, històric i ideològic. El meu treball com a fotògraf és desmantellar aquesta confiança una mica ingènua que hem depositat en la fotografia entesa com a testimoni o com a document.

Què també seria el cas. Sobretot quan es dedica a la fotografia social.
Quan un fotògraf vol descriure la realitat té un repertori d'elements per fer-ho, sigui amb una intencionalitat política, o de reflectir problemàtiques o conflictes socials, sempre serà la seva veu la que haurà de fer prevaler, no pas l'autoritat del propi mitjà fotogràfic. Tradicionalment creim que una imatge fotogràfica ens dóna una transcripció d'allò real, però això és una creença errònia, el que ens interessa és la voluntat de ser sincer, de ser honest, neutral del fotògraf. La fotografia no és una garantia de res, en tot cas ho és l'honestedat del fotògraf.

Però, val enganar per fer obrir els ulls? El cas conegut com "Sputnik. La odisea del Soyuz 2", el muntatge, de 1997, protagonitzat per un astronauta soviètic desaparegut encara desperta passions...
De fet aquest és un dels meus projectes estrella perquè en efecte ha tingut una gran repercussió, però tampoc és el més important dels més de 80 que he realitzat. El que passa és que aquest muntatge es va veure coronat pel fet que al programa "Cuarto Milenio" piquessin l'ham i es creguessin el muntatge, aleshores la dimensió mediàtica ha estat més gran. A França o a Estats Units i al Japó he tingut projectes que han tingut més ressò. Per exemple al Japó el projecte "Fauna secreta" ha tingut un èxit fabulós. El projecte pressuposa les investigacions d'un naturalista alemany, totalment inventat, que viatja arreu del món documentant híbrids, mutacions i monstres biològics, llavors el proposa com un fresc d'un nou bestiari que qüestiona les teories de l'evolució darwinista.

Es tracta de provocar per fer reflexionar?
No hi ha tant una voluntat de provocar, sí una voluntat de fer reflexionar. Jo confronto l'espectador amb els seus propis fantasmes, les seves pròpies creences, supersticions, els seus propis clixés i prejudicis. Però no hi ha voluntat de ferir, sinó de donar uns elements que facin emergir l'escepticisme, el fet que nosaltres funcionem normalment amb uns automatismes que reaccionem sense adonar-nos, el que pretenc és deturar-los i fer que la nostra percepció estigui filtrada no per les convencions sinó per un cert esperit crític.

Com construeix aquests projectes?
No hi ha una pauta, cada projecte requereix una metodologia i unes estratègies diferenciades. El que jo acostumo a fer és apropiar-me del llenguatge i la retòrica de determinats àmbits o discursos com el de la ciència, la religió, els mitjans de comunicació, el de l'acadèmia, el de la publicitat, cadascun d'aquests mons té unes pautes diferenciades, jo el que intento és apropiar-me de les maneres de fer per introduir-hi uns elements de distorsió que provoquen l'esclat de sorpresa. La coherència de tots els projectes està en la discussió del treball en fotografia, com la veritat pot ser transmesa a través de la imatge fotogràfica.

Contrasta aquesta imatge amb la que ha construït, tot un món de fantasia molt propi i original.
La història de la fotografia es pot entendre com una dialèctica entre una pulsió documental i per altra banda una pulsió fictícia. Dóna la sensació que la pulsió documental s'ha imposat. Jo sostinc en canvi que si examinem en detall els orígens de la pràctica fotogràfica ja hi ha uns elements de ficció, no és un invent recent. Aleshores no és el que jo faci sigui refugiar-me en uns mons de fantasia sinó refugiar-me en un potencial que ha passat molt desapercebut. El que intento és recuperar el potencial i donar-li una envergadura més prominent de manera que l'espectador entengui que la fotografia no és només un reflex sinó que pot ser també una finestra cap a universos de l'imaginari.