ORFILA. La ciutadellenca amb els seus dos fills, na Lara, de tres anys, i n’Alex, de 22 mesos - J.O

TW
0

Poc després de finalitzar els seus estudis de Magisteri, Joana Orfila Amorós (Ciutadella, 1972) va decidir marxar a Oxford per perfeccionar l'anglès i el que havia de ser una estada de nou mesos es va convertir en un període de cinc anys durant els quals la menorquina es va llicenciar en Psicologia i va dur a terme un màster. Posteriorment, Orfila va tornar a Menorca i durant dos anys va fer feina com a coordinadora del gabinet de orientació laboral de PIME. Finalment, la ciutadellenca va optar per tornar a Anglaterra i actuament viu juntament amb la seva família a Bicester, un poble situat al nord d'Ofxord.

Va arribar a Oxford per primera vegada l'any 1995 ¿Què la va portar fins allà?
Després de graduar-me en l'especialitat de filologia de Magisteri vaig apuntar-me a un curs d'anglès d'una duració de nou mesos a Oxford. La meva intenció era perfeccionar l'idioma però, una vegada allà, va sorgir la possibilitat de continuar estudiant a la Oxford Brookes University i aconseguir un títol equivalent a la llicenciatura de Psicologia. Després vaig acabar la meva trajectòria acadèmica amb un màster en Psicologia Empresarial a Cranfield University.

I els nou mesos inicials es van convertir en cinc anys....
Si. Durant els meus estudis de Magisteri em vaig començar a interessar per la psicologia. Per això, al acabar el curs d'anglès vaig veure que em podia treure la llicenciatura en Psicologia en menys temps de l'habitual ja que em convalidaven bastantes assignatures. Vaig decidir explotar aquest interès i ampliar no només els coneixements sinó també les oportunitats laborals.

Com recorda els primers mesos a Oxford?
Des d'un primer moment, Oxford em va semblar una ciutat molt interessant en tots els sentits. A més, al ser una ciutat petita, és fàcil moure's per les zones principals. Em considero una persona sociable i oberta i això em va ajudar a fer amistats fàcilment.

On vivia?
Al principi vaig viure amb una família anglesa i altres dos estudiants a una casa que es trobava a només deu minuts del col·legi on estudiava. En general no em va resultar complicat adaptar-me a la nova vida a Oxford, gràcies també a què vaig marxar amb un nivell d'anglès suficient per manejar-me bé per tot. En canvi, si que em va costar habituar-me al clima, fins i tot encara em costa. ¡Els dies grisos i sense llum no son gaire agradables!

Es va trobar a gust a la ciutat?
Si. Oxford és una ciutat totalment orientada als estudiants i a la gent jove. El centre està format per més de 30 col·legis, tots pertanyents a la universitat d'Oxford. També hi ha alguns carrers dedicats a la zona comercial, dos petits centres comercials i cinemes, museus i altres llocs d'interès cultural. Per contra, les zones residencials es troben a les afores com també els majors polígons industrials.

Cinc anys després va tornar a Menorca ¿Per què?
Mai vaig marxar a Oxford amb la idea de quedar-m'hi a viure. Sempre havia tingut plans de acabar els meus estudis i tornar a Menorca per explorar les possibilitats laborals dins el meu camp. Així que just quan vaig acabar el màster, al mes de setembre de 2000, vaig arribar de nou a l'Illa. Durant dos anys vaig treballar a la PIME Menorca com a coordinadora del gabinet d'orientació laboral.

Va trobar feina a Oxford?
Si. Vaig trobar feina a una consultoria de recursos humans internacionals. La meva responsabilitat era seleccionar personal per a feines de consultoria a nivell nacional i internacional. Es tractava d'identificar, seleccionar i contractar psicòlegs en diferents especialitats per feina contractual tant a Anglaterra i arreu del món. Allà vaig estar tres anys i després vaig aconseguir una feina com a orientadora laboral dels estudiants del departament de Turisme de la Oxford Brookes University, la mateixa universitat on jo mateixa havia estudiat.

Quina era la seva tasca concretament?
La meva feina consistia en assessorar els estudiants en la recerca de feina, en la preparació de currículums, entrevistes, tests psicotècnics, etcètera. A Anglaterra, la carrera de Turisme té una duració de quatre anys i els alumnes porten a terme pràctiques a diversos establiments. En aquest sentit, també m'encarregava d'establir contactes amb els departaments de recursos humans d'empreses del sector per aconseguir la contractació d'estudiants en pràctiques i posteriorment com a graduats.

Finalment va deixar la feina per poder-se dedicar al seus fills....
Si. Des de principis de 2007 m'he pres uns anys de parèntesi laboral per atendre les meves responsabilitats familiars. A més, des de l'any 2003 vivim a Bicester, a uns 20 minuts al nord d'Oxford. És un poble petit, més o menys com Ciutadella però no tant bonic i amb menys encant! Te una zona comercial similar a La Roca de Barcelona i una petita zona industrial.

Visita Menorca amb freqüència?
Si. Sempre que els meus fills tenen vacances aprofitam per fer una escapada. Sempre parlo a na Lara i a n'Alex en ciutadellenc i ells l'entenen i el xerren a la perfecció, a més de l'anglès que, evidentment, l'aprenen a l'escola.

Què és el que més troba a faltar de l'Illa?
Tot! Trobo a faltar la família i les amistats de tota la vida, així com veure gent coneguda pel carrer i tenir la sensació de que estic a casa. També enyor la qualitat de vida que tenim a Menorca, la qualitat del menjar, poder veure el mar, la tranquil·litat que es respira i el fet de poder anar a la platja i passejar, coses que a Anglaterra no són possibles degut al clima.

Tornarà a instal·lar-se a Menorca en un futur?
Segur. No se quan exactament però tornar a l'Illa es troba dintre dels meus plans de futur.


Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com