"Aturar la fam no depèn de la voluntat, depèn dels polítics"

Quan comença la seva relació amb Mans Unides?
Quan em vaig jubilar em van brindar la possibilitat de venir a pintar, i com que tenia temps em va semblar bé. Llavors estàvem als baixos de sa Catòlica, a Cal Bisbe i compartíem local amb els escoltes. Jo també ho vaig anar dient i es van engrescar un munt d'amigues. Va venir molta gent a cosir, ens van regalar màquines perquè poguéssim fer feines.

I com arriben a aquest local al Camí de Maó?
Ens vam animar molt i teníem ganes de posar una botiga per vendre tot el que fèiem. Llavors vam demanar a l'Ajuntament, que és el propietari del local, si ens el podia deixar i ens van dir que sí. Els armaris ens els van donar des de la farmàcia López quan van fer reformes, i les cadires són d'un hotel que les llevaven i també ens les van donar.

Com ha evolucionat l'entitat?
Ha evolucionat molt, perquè avui ja no som gent estranya, sortim al carrer i la gent ens coneix. A Menorca hi ha uns 200 voluntaris, a Ciutadella quasi són 80. Gent que ve aquí o fa coses a ca seva, perquè tenen màquines d'ajuntar per fer coixins o bosses. Hi ha moltes col·laboracions, i totes gratuïtes. Capses pintades a mà, uns tapalls preciosos. Hi ha una feinada. Ara tenim una comanda del centre des Pinaret per fer 900 talecs, perquè els fillets que hi van a fer l'activitat cultural de camp i que aprenen a fer panets se'ls puguin endur a casa. És una iniciativa solidària perquè podrien anar a una botiga. Així, entre tots feim gran Mans Unides.

On va el que recapta Mans Unides amb la venda de tot açò?
Noltros col·laboram amb el projecte que en Jorge Vila Despujol té a Bolívia. És un ciutadellenc que impulsa la creació d'un centre mixt per preparar els joves social i laboralment. Quan la gent ens compra alguna cosa se'n va més contenta si els explicam que els seus doblers serveixen de qualque cosa.

Què és el que l'estira per ser aquí?
La veritat és que quan vaig entrar jo pensava que aturaríem la fam, que si fèiem molta feina podíem aturar la fam. Però amb el temps veus que no depèn de la voluntat, la fam depèn dels polítics, del fet que posin sistemes humans i adequats. Però açò és el que em va fer anar a fer una feina gratuïta. I no hem de voler jutjar si els doblers que recollim arribaran o no al seu destí, perquè si no ningú no faria res. Hem de ser valents.

Fa mal veure que la feinada que es fa al final no aconsegueix acabar amb la pobresa perquè hi ha massa interessos pel mig?
Crea desànim. Però no podem viure desanimats, i intentam engrescar la gent perquè no en faci cas. Seria bo de fer tancar i no fer res, però s'ha de lluitar perquè tothom tengui els mateixos drets.

Com es rep el Premi Príncep d'Astúries?
Ha estat fantàstic. La gent ens ha telefonat i ha passat per aquí per felicitar-nos. Després de tants anys de feina a tota Espanya, Mans Unides ho mereixia.