Laura BañónCiutadella18/02/11 0:00
TW
0

Autofitxa
Vaig néixer a Ferreries fa 50 anys. Faig feina en acabats de fusteria i com a ebenista. M'agrada glosar, passejar pel camp i el futbol (mirar els partits, no jugar, a la meva edat no estic per córrer!). No sé si hi ha molts monologuistes menorquins. Tal vegada som el primer! Particip a les trobades de glosadors de Ferreries i, per Carnaval, Esteve Barceló i Moisès Coll m'han convidat a actuar amb ells a l'Auditori d'Alcúdia.

Quan el va captivar el glosat?
Mon pare, Antoni Moll, ja era glosador i de petit me mostrava a fer codolades.
De glosador a monologuista, quin salt!

Sempre que hi hagut dinars o sopars m'ha agradat fer d'animador. El meu debut oficial com a monologuista va ser el febrer de l'any passat a Cas Vesins. Va ser molt improvisat. Explic històries en clau d'humor i toc un poc de tot: llengua, política, sexe... El que li agrada a la gent. La quarta i última actuació ha estat al bar Isis.


Potser és un dels primers monologuistes menorquins. Com es va animar a ser-ho?
Arran de veure els que actuaven a la televisió autonòmica. N'hi ha qualcun de bo... i molts de flacs! Veure els més dolents em va animar. Em vaig dir: si els flacs ho fan, jo també ho puc fer!

Quines són les claus d'un bon monologuista?
No les puc donar perquè no em consider un bon monologuista (esclata a riure). Saps que ets l'animador, l'artista i que depèn de tu que la gent s'ho passi bé. Si fóssim dos i no agradàs, seria culpa de l'altre!

I la tècnica?
És com la paella: tenir un bon 'fondo'. Primer escric el monòleg i després el memoritzo per a fer l'actuació.

Què sent quan provoca el riure del públic?
Me dóna força, m'anima a seguir, me dóna peu a nous acudits i a tenir l'atreviment d'actuar davant la gent.

Té projectes en perspectiva?
Em vaig preparant per tenir monòlegs enllestits. Ara prepar una actuació sobre cançons menorquines. Quan no hi havia llibertat d'expressió, eren el mitjà popular per a expressar-se.

Com és la seva posada en escena?
Depèn de cada actuació. Una vegada que xerrava de coses divines vaig aparèixer amb un llum i una bombeta. El que sempre duc és una gorra. Una jove me la va comprar i com que em va dir que me quedava bé, ja no me l'he treta (torna a riure).

Manca humor en el món d'avui?
La situació econòmica ens ha fet mal a tots, però l'humor pot ser una bona medicina per a combatre la crisi. Mentre rius t'oblides d'altres coses...

Alguna cosa a afegir...
Sí. Me pots donar el teu nombre de telèfon?

M'ha fet riure!
Sempre estic a punt per fer riure.